Els europeus estan perdent la paciència amb Putin i, alhora, l’esperança d’un pròxim acord d’alto el foc a Ucraïna. “No em faig il·lusions, probablement aquesta guerra encara durarà llargs mesos”, va admetre ahir el canceller alemany, Friedrich Merz, en roda de premsa, després d’una nova cimera franco-alemanya en una vella fortalesa militar a prop de Toló, al sud de França.
Tant Merz com el seu amfitrió, Emmanuel Macron, van insistir que parlaran durant els pròxims dies amb Donald Trump per coordinar una resposta si es confirma finalment que la trobada entre Putin i Zelenski no es materialitza. El canceller va recordar que el president rus s’havia compromès a aquesta reunió quan es va veure amb Trump a Alaska, però ha posat “condicions inacceptables” per a Kíiv. “No deixarem Ucraïna a l’estacada”, va afegir, va prometre més ajuda militar i va subratllar que està en joc la llibertat i la seguretat europees.
En una entrevista que va emetre unes hores després el canal LCI, Merz va fer servir un llenguatge molt dur, sense embuts, per denunciar les ingerències desestabilitzadores russes que, diàriament, pateixen els països europeus. “Ja estem en un conflicte amb Rússia”, va dir.
Macron va explicar que, si Putin s’obstina a no dialogar per buscar una treva, la UE adoptarà noves “sancions primàries i secundàries”; és a dir, mesures punitives dirigides a Rússia i a altres països que l’ajuden precisament a esquivar les sancions
i, per tant, a finançar la guerra. Segons el president francès,
Putin “no és sincer” quan assegura perseguir la pau.
“No em faig il·lusions, és probable que aquesta guerra encara duri llargs mesos”, constata Merz
Al titular de l’ Elisi li van preguntar per la irada resposta de la portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors rus, Maria Zakharova, als comentaris de fa uns dies de Macron, que va qualificar la Rússia de Putin d’“ogre a les nostres portes” i “un predador que necessita continuar menjant”. Zakharova va retreure a Macron haver proferit “uns insults vulgars que traspassen els límits de la decència”.
“Jo no soc mai groller ni vulgar”, va replicar el president francès, que va aprofundir en els seus arguments, amb les mateixes paraules i sense un indici de rectificació ni de disculpa: “Quan es diu que hi ha un ogre a les portes d’Europa, una imatge que molts han fet seva, crec que això defineix el que els georgians, els ucraïnesos i altres nacions senten molt profundament”. A parer de Macron, Putin “és un home que ha decidit anar cap a una deriva autoritària, autocràtica, i adoptar un imperialisme revisionista de les fronteres internacionals”.
Un dels aspectes més interessants i innovadors de la reunió de Toló, que va incloure un consell de ministres conjunt, va ser la discussió sobre la dissuasió nuclear. S’obrirà “un diàleg estratègic” sobre aquesta matèria tan delicada, que suposaria posar Alemanya, de manera explícita, sota el paraigua protector de les armes nuclears franceses, com a garantia addicional a la que han ofert sempre els nord-americans, que emmagatzemen arsenal atòmic a les seves bases en territori alemany. La idea es remunta al general De Gaulle, fa seixanta anys, quan existia la Unió Soviètica. Macron l’ha tornada a posar sobre la taula a causa de la nova amenaça russa. S’ha estudiat fins i tot la possibilitat de desplegar a Alemanya alguns caces bombarders francesos Rafale equipats amb míssils nuclears de creuer. El problema és que el president francès tindria sempre l’última paraula sobre un eventual ús. Merz va admetre que es tracta d’una qüestió molt complexa que s’ha d’analitzar amb meticulositat.
En paral·lel a la reunió de Toló, es va celebrar a Copenhaguen una conferència informal de ministres de Defensa de la Unió Europea de la qual va sorgir un ampli consens –amb la important excepció d’ Hongria– per continuar entrenant l’exèrcit ucraïnès, sobre el seu propi territori, si s’arriba a una treva. Això formaria part de les garanties de seguretat que exigeixen Kíiv i els seus aliats europeus. La cap de la diplomàcia de la UE, l’ ex primera ministra d’ Estònia Kaja Kallas, va recordar que els europeus han ensinistrat fins ara 80.000 soldats.
Macron reafirma que Putin és “un ogre” amb “deriva autoritària i un imperialisme revisionista”
La solidaritat europea amb Ucraïna topa sempre amb les
reticències de Budapest, que compta amb el Govern més prorús de la UE. En la conferència de Copenhaguen, els ministres van discutir fórmules per defugir el veto hongarès a una partida de 6.600 milions d’euros d’armes per a Kíiv.
