El 31 d’agost del 2015, ara fa deu anys, l’aleshores cancellera d’Alemanya, Angela Merkel, va pronunciar en la roda de premsa estival a Berlín una frase que va passar gairebé inadvertida i que al cap de poc temps es convertiria en icònica: “ Wir schaffen das” (‘podem aconseguir-ho’, en el sentit de ‘som capaços de fer-ho’). La líder conservadora instava els alemanys a assumir el repte migratori. La frase ha passat a la història, i encara avui desperta admiració i rebuig en una Alemanya que ara és a anys llum d’aquell moment crucial en què va triomfar la Willkommenskultur (cultura de benvinguda).
L’estiu del 2015 s’acabava, i centenars de milers de refugiats que fugien de la guerra a Síria i de conflictes a l’Iraq i l’Afganistan s’amuntegaven als camins d’Europa amb l’esperança d’arribar a Alemanya. Per normativa comunitària, un gran nombre d’ells estaven aturats a l’estació de Budapest. Quatre dies després de la frase, Merkel els obria les fronteres d’aquest país.
El riu humà d’homes, dones i nens va canviar l’horitzó d’ Alemanya, i va influir en la seva societat i en la seva política. Entre el 2015 i el 2016 van arribar al país més d’un milió de sol·licitants d’asil. El discutit lema continua dividint el país entre defensors i detractors. Un dels retrets principals és que l’increment de la immigració ha donat ales al partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD), que en deu anys ha anat creixent fins a convertir-se en segona força parlamentària en les eleccions del maig (20,8%).
Per què la llavors cancellera va fer aquelles declaracions? “La pregunta que em vaig fer era: començo ara a intentar tancar la nostra frontera? Viktor Orbán, el primer ministre d’ Hongria, havia tractat molt malament els refugiats, gent necessitada. I jo, com a cancellera alemanya, què faig ara? Faig servir canons d’aigua a la frontera per impedir que aquests refugiats arribin? No creia que això fos compatible amb els nostres valors europeus”, va afirmar Merkel al desembre a Barcelona en conversa amb aquesta corresponsal durant la presentació del seu llibre de memòries Libertad (editorial RBA).
La realitat és que la mateixa líder, qüestionada per sectors del seu partit, la democristiana CDU, i conscient que la seva visió de l’asil li suposaria costos polítics, va fer marxa enrere molt aviat. L’alemanya va teixir a Brussel·les el pacte UE- Turquia del març del 2016, pel qual Ankara, a canvi de compensacions financeres, va tancar la ruta migratòria irregular que fluïa des de les seves costes cap a Grècia i els Balcans. “Per descomptat, s’havien d’obrir procediments d’asil, i qui no hi tingués dret se n’havia d’anar –va admetre Angela Merkel a Barcelona–. I jo sabia que no podien arribar 10.000 refugiats a Alemanya al dia; era inassumible”.
Entre el 2015 i el 2016 van arribar a Alemanya més d’un milió de persones des de Síria, l’Iraq i l’Afganistan
El seu govern de coalició de conservadors i socialdemòcrates va anar dissenyant lleis per delimitar les arribades, atallar la immigració econòmica i facilitar les deportacions. El canceller següent, el socialdemòcrata Olaf Scholz, al capdavant d’un tripartit amb verds i liberals, va prosseguir en aquell camí. L’actual cap de Govern, el democristià Friedrich Merz, que des de maig encapçala una coalició de conservadors i socialdemòcrates, renega de la decisió de la seva predecessora i correligionària.
Al mateix marc –la roda de premsa estival del canceller, que aquesta vegada es va celebrar el 18 de juliol–, Merz va afirmar: “La senyora Merkel va dir allò en un context específic, i deu anys després, avui, sabem que hem fallat clarament en l’àrea a què es referia llavors. Per això estem intentant corregir-ho”.
En efecte, tan bon punt va ser investit canceller, Merz va redoblar els controls policials a les fronteres contra la immigració irregular, ampliant els ja instaurats l’octubre del 2023 pel govern anterior del socialdemòcrata Scholz. Tot això ha frenat les arribades de migrants. El primer semestre del 2025 es van reduir gairebé un 50%, segons l’Oficina Federal de Migració i Refugiats ( BAMF).
El gruix de la població dona suport a aquesta estratègia. El sondeig mensual Deutschlandtrend de la cadena pública ARD de gener va indicar que el 68% de ciutadans creuen que Alemanya hauria d’acceptar menys sol·licitants d’asil.
El balanç d’aquests deu anys és ambivalent. Mentre que alguns destaquen els efectes positius de la diversitat, els èxits personals de no pocs migrants o la contribució essencial de mà d’obra estrangera per compensar l’envelliment de la població, molts municipis i regions diuen que estan al límit de la capacitat d’acollida, tant en serveis públics com en habitatge. Després de la invasió a gran escala russa d’ Ucraïna el febrer del 2022, Alemanya ha rebut a més uns 1,3 milions de refugiats ucraïnesos, la immensa majoria dones i nens.
El balanç del repte és ambivalent: milers de refugiats treballen, però la migració dona ales a la ultradreta
Respecte a l’onada del 2015-2016, hi ha moltes estadístiques sobre migració i integració, però ateses les complexitats del tema, és difícil obtenir-ne una imatge concloent. La integració laboral se sol considerar un factor clau, i en aquest cas ha funcionat raonablement bé. Segons un estudi de l’ Institut d’ Investigació de l’ Ocupació ( IAB) de Nuremberg, la taxa d’ ocupació dels refugiats que van arribar el 2015 és del 64%, mentre que el nivell mitjà de la població és del 70%. Treballen sobretot els homes; per a les dones, en canvi, l’accés és més complicat.
Al voltant del 44% dels refugiats reben prestacions socials, segons l’ Agència Federal d’ Ocupació, cosa que alimenta alguns ressentiments entre els autòctons. El 2024, les estadístiques policials van registrar que el 35% dels sospitosos d’actes violents eren estrangers, encapçalats per sirians. Tot i això, els criminòlegs alerten que els migrants estan sobrerepresentats, perquè molts són homes joves que viuen a grans ciutats, factors considerats criminògens. Alhora, corren més risc de ser blanc d’atacs xenòfobs.
