La capital del Maresme, Mataró, afronta el tram final de la gran transformació de la façana marítima amb un creixement exponencial d’habitatges a l’antic sector industrial Iveco, on s’ha projectat la construcció de més de mil habitatges i diversos equipaments municipals. A l’evolució del litoral s’hi afegeix la transformació de l’estació Renfe i la pacificació viària de la carretera N-II, que canviarà cap a un gran bulevard poblat d’arbres.
El director d’ Urbanisme i Planificació de l’Ajuntament de Mataró, Xavier Alemany, entreveu la recta final d’un projecte transformador que va començar fa 20 anys. El nou desenvolupament urbà del litoral preveu edificis de fins a set plantes i un de 15, que acolliran 729 habitatges al polígon Iveco-Pegaso, que s’afegeixen a les del Rengle, al costat del complex universitari del TecnoCampus. El concepte de transformació s’emmarca en el model 3-30-300 que preveu paral·lelament el pla d’infraestructura verda: “veure tres arbres des de casa, disposar d’un 30% d’espai arbori i d’una zona verda a menys de 300 metres de casa”.
La construcció d’una nova estació de ferrocarril és un altre dels aspectes destacats de la transformació del litoral, que generarà nous passos per a vianants sota l’N-II, un dels quals, el de la ronda Barceló, connectarà amb la infraestructura ferroviària i el passeig, també amb l’edifici de la torre Barceló, que a tots els efectes és l’eix de la nova centralitat de la ciutat. Els accessos a la nova estació es dissenyaran pels extrems, cosa que acostarà l’accés als residents dels nous barris al sud de la ciutat i millorarà l’accés al transport públic als 4.000 estudiants del TecnoCampus.
Al litoral mataroní, segons es va comptabilitzar en la primera reserva de sòl, es podran construir 2.756 habitatges, el 30% dels quals seran de protecció oficial. Actualment, la promoció d’aquests habitatges està al 50% de l’execució.
El creixement previst a Mataró arribarà fins als 140.000 habitants abans de deu anys
El que l’alcalde, David Bote, ha definit com “la segona revolució del front marítim” de Mataró, correrà paral·lelament a la transformació de l’actual carretera N-II, que evolucionarà en un bulevard on sobresortirà la zona poblada d’arbres i la gran amplada de les voreres, juntament amb un carril bici. La pacificació viària propiciarà la reducció del nombre de vehicles que ara fan servir la via ràpida per connectar amb les poblacions del Maresme nord.
Les noves edificacions del litoral han permès generar un 25% més d’espais lliures, un 16% dels quals es destinaran a la construcció de nous equipaments bàsics per al nou barri que neix amb la suma del Rengle i Iveco.
Actualment les illes amb més creixement dels últims anys corresponen a les promocions d’habitatges del Parc de Mar, entre el passeig de la Marina i el del Rengle, actualment amb 257 nous residents, a què s’afegeixen els 196 habitants del Parc de la Llibertat, al triangle de la ronda Cervantes i els carrers Capmany i Solís. Els nous residents, segons dades del mateix Ajuntament, es caracteritzen per ser persones adultes joves, amb un nivell d’instrucció alt amb una dimensió familiar de 2,3 membres. Dues terceres parts dels nous residents en aquestes promocions venen de la Regió Metropolitana (un 57,8% en el cas del Parc de la Llibertat i un 72,9% al Parc de Mar), principalment arribats de Barcelona i el Maresme sud.
A les noves promocions, al solar de l’antiga Iveco, destaca una torre de quinze pisos, i la resta, de set plantes. A la mateixa zona hi ha prevista la construcció un hotel i es projecten nous allotjaments temporals. Al conjunt de l’àrea s’hi construeixen 60, 66 i 235 habitatges nous. Al voltant del centre universitari també es du a terme l’ampliació del TecnoCampus amb la construcció d’una nova torre.
La nova estació de tren permetrà crear un pas subterrani des de la ronda Barceló fins al passeig marítim
El moviment migratori descrit, més el previst en les promocions de futura construcció, fa que el Consistori activi la planificació de construcció de nous equipaments, des d’escoles a centres mèdics, sense concretar-ne la ubicació.
La que ja s’anomena la nova centralitat de la ciutat fixa l’eix en una controvertida construcció que ja és el nou símbol del perfil urbà de Mataró, la torre Barceló, obra del gabinet d’arquitectura Batlle i Roig, que està ubicada a la confluència de l’avinguda que li dona el nom, amb l’ avinguda del Maresme i la carretera N-II. Disposa de 192 habitatges repartits en els 84 metres d’ alçària que allotgen la planta baixa i 25 plantes més. A les plantes inferiors es genera un sòcol amb locals comercials i espais comunitaris. A més, disposa de dues plantes de subterrànies destinades a aparcaments.
Les crítiques van créixer durant la construcció però s’han mitigat a mesura que conclou l’obra i es perfila com un edifici que es descompon volumètricament amb successives reculades en planta i alçària que genera una imatge fragmentada de geometries octogonals que originen un contorn trencat.
L’edifici s’ubica al fons de la finca i donarà protagonisme a la vegetació a l’espai públic, que colonitzarà les dues primeres plantes de l’edifici amb un palmerar que caracteritza el front marítim i que s’estendrà igualment davant del nou espai públic de la torre.
El 65% dels nous residents del front marítim venen de l’Àrea Metropolitana i el Maresme sud
Segons els urbanistes, la torre Barceló es consolidarà com un referent arquitectònic “de qualitat, sostenible i saludable que promourà una nova manera de viure en una ubicació estratègica de la ciutat”. L’edifici està connectat al Tub Verd, la xarxa urbana municipal de fred i calor, que també donarà servei a les promocions del litoral.
L’alcalde de Mataró encara la transformació del front marítim com “una oportunitat de futur” que generarà una gran activitat, especialment centrada en l’àmbit sanitari i del coneixement, en connexió amb el centre universitari i les obertures de nous establiments d’aquesta especialitat. “El nou litoral reforça la idea de ciutat del coneixement” que emana del TecnoCampus, un dels eixos del triangle, juntament amb el front marítim i el centre de la ciutat, que “ja és un important atractiu turístic”.
Amb la transformació del front litoral, Mataró estrenarà nova capitalitat amb elements de valor afegit, que, juntament amb les platges, la facilitat d’accés que ofereixen les connexions viàries i el port esportiu, segons David Bote, “serà una atractiva plataforma per als futurs inversors”.
