Abraham González, exfutbolista de Barça i Espanyol ja retirat, no oblidarà mai el que li va ocórrer el 14 de març del 2015. Expirava la primera part en el RCDE Stadium davant l'Atlético quan Miranda, central brasiler, li va clavar un cop de colze a l'altura del pòmul en una pilota dividida. El català va caure com un sac de patates i el seu cap va impactar en la gespa.
Van arribar les assistències, se'l van emportar en llitera i a partir d'allà, després de superar l'ensurt inicial, va succeir una cosa que encara li remou. “Em van dir que anés al vestuari. Vaig seguir el passadís fins al final, no el trobava; em van atendre, i em vaig aixecar de cop preguntant què havia passat... Em van dir que comptés de tres en tres. I no vaig poder. Em van preguntar per cinc animals. I només vaig poder dir un cérvol”, explica. “No recordo el trajecte a l'hospital. Em van fer un TAC, vaig estar en observació, i l'endemà em van donar l'alta”, compte.
“Em van preguntar per cinc animals, només vaig poder dir el cérvol”
Unes imatges similars a les que es van fer virals la temporada anterior quan el cap de Gavi va xocar amb la de Conechny, de l'Alabès. Va ser substituït. No sabia ni on estaba. Contundente va ser Raphael Varane, qui va reconèixer que tots els impactes al cap en la seva carrera “van fer malbé el seu cos” i, segons el seu relat, això li va portar a jugar un mal partit davant el City en la Champions del 2020.
Com ja ocorregués en altres esports com el futbol americà o l'hoquei gel, ara el futbol s'encamina a un canvi de normes. Encara és un escenari distòpic, però en anys el debat serà imparable. Els jugadors s'exposen a impactes amb una diferència: el cap és una part més amb la qual colpejar la pilota. I, en algunes posicions, el seu ús és reiterat al llarg de la seva carrera.
Una de les persones que més ha aprofundit en l'estudi de les commocions cerebrals i els cops al cap és el doctor Álex Iranzo, responsable de la unitat de neurologia de l'hospital Clínic i professor en la Universitat de Barcelona. El doctor Iranzo, gràcies a una beca concedida pel Ministeri de Sanitat, amb una dotació de 50.000 euros, està duent a terme una investigació sobre els traumatismes cranioencefàlics en jugadors retirats, en col·laboració amb els doctors Gil Rodas i Javier Yanguas, tots dos vinculats al FC Barcelona.
Lee también
El projecte es desenvolupa amb la participació de l'associació de veterans blaugrana, així com amb diversos exjugadors de rugbi. L'objectiu de la investigació, que inclou proves de memòria, anàlisis sanguínies amb biomarcadors i estudis del son, és determinar si presenten indicis primerencs de malalties neurodegeneratives. Es preveu que el 2026 existeixin conclusiones.
En una conversa amb La Vanguardia, el doctor Iranzo destaca que existeixen dues classes d'impactes cranials. “Una cosa són les commocions cerebrals, degudes a un cop al cap amb un altre jugador, i una altra són els cops lleus repetitius com els cops de cap a la pilota rematant o aclarint. Avui dia encara no se sap quina afecta més dels dos”. “Les malalties com el Parkinson o la demència apareixen 30 o 40 anys després de retirar-se. He vist pacients amb aquelles malalties que han estat jugadors professionals de futbol i que no han patit una commoció cerebral durant la seva carrera. És cert que la pilota amb què es juga ara és molt més lleugera que les antigues de cuir, però també és més veloç, i això fa que l'impacte al cap del jugador sigui més sec”, afegeix Iranzo.
Anteriorment, el doctor Iranzo també va liderar una altra investigació en la qual es van examinar els cops al cap en 120 trobades escollides a l'atzar de quatre Copes del Món diferents (Alemanya 1974, Itàlia 1990, Alemanya 2006 i Qatar 2022). Després d'una anàlisi detallada, es va constatar que el nombre de commocions cranials entre el Mundial del 1974 i el del 1990 va ser de 39, mentre que en els tornejos del 2006 i del 2022 la xifra va ascendir a 94. Així mateix, en un 33% de les col·lisions al cap registrades en els Mundials del 2006 i del 2022 va ser necessària l'assistència mèdica i en cinc casos els jugadors van haver d'abandonar el camp, dos amb fractures de crani.
El creixement dels cops de cap
Les commocions en Mundials van ser 39 entre el 1974 i el 1990 i 94 entre el 2006 i el 2022
L'increment de la sensibilització entorn dels cops al cap ha motivat que, segons ha pogut conèixer La Vanguardia, la Federació Catalana de Futbol estigui recopilant estadístiques i elaborant informes amb l'ajuda de diversos especialistes en neurologia, entre ells el doctor Iranzo, per presentar una proposta a la RFEF que permeti limitar els contactes amb el cap en les categories de formació a partir de la temporada 2026-2027. “La idea és canviar algunes normes per evitar que els jugadors pateixin tants impactes al cap. Al capdavant no se li té el mateix respecte que a un turmell o a una cama. S'ha d'educar els clubs, directius, entrenadors, metges i jugadors que el cap és perillós i que, a la llarga, es poden tenir més possibilitats de tenir problemes neurodegeneratius. L'objectiu no és prohibir els cops de cap, però sí que s'han de sancionar els impactes al cap del contrari quan siguin intencionats o agressius. Sancionar-los amb targeta vermella si és necessari. Això s'ha de fer a poc a poc i educant bé”, explica Iranzo.
La proposta afectarà les categories des dels set als 12 anys. Entre els set i els deu estaran prohibits els cops de cap deliberats i s'ha de determinar la sanció (el lògic és un tir lliure directe); entre els deu i els 12, es permetran en l'espai de fora de joc. Aquesta distinció és per l'evolució tècnica del jugador: “Quan dues forces xoquen en oposició, aquella força es reabsorbeix en una d'elles. Si no saps rematar bé de cap, va per al cap i el coll”, expliquen fonts de la FCF. “En el futbol balear, aquesta temporada, en edat prebenjamí (set i vuit anys) les sacades de banda seran amb el peu”, afegeixen. Una mesura que també redueix aquests impactes. En els estudis realitzats per la FCF, es constaten curiositats com que per cada vuit cops de cap dels nens, només n'hi ha un de les nenes.
Campanya del futbol anglès contra la demència: 'Enough is enough'
Aquesta mesura ja s'aplica en el futbol anglès i dels Estats Units. Des del 2020, la Football Assotiation ha realitzat estudis i proves pilot en entrenaments. El 2022 van començar a prohibir aquells cops de cap deliberats en el futbol base de set a nou anys, i cada temporada augmentarà una franja més fins a assolir els 12 anys. “Enough is enough” (És suficient), es titula la campanya contra la demència, il·lustrada amb les fotografies dels futbolistes que l'han patit, com Bobby Charlton o Bob Paisley.
La medicina, de confirmar-se aquesta relació, revolucionarà el joc en un futur pròxim pel bé dels esportistes.