“Espanya defensa els mateixos valors a Washington i a Pequín ”

Aquesta entrevista es desenvolupa en dues parts. La primera té lloc a través d’una videoconferència entre Barcelona i el palau de Viana, la seu del Ministeri d’Exteriors a Madrid. La segona part es desenvolupa a més distància, entre Barcelona i Copenhaguen, on té lloc la cimera informal de ministres d’Exte­riors de la Unió Europea, a la qual assisteix el protagonista de la conversa, el ministre José Manuel Albares.

Europa

Estem en un moment en què ha de fer un pas en la seva autonomia i sobirania”

Comencem pel final. Fa poc s’ha acabat la reunió de Copenhaguen. Quina conclusió extreu d’aquesta cimera informal?

Europa ha de fer front a dues guerres que li amenacen la seguretat i els interessos, però també l’ànima i els valors. Espanya ha presentat un pla d’acció de la UE davant la inhumana guerra a Gaza. Cada cop més estats s’afegeixen a la nostra posició. Els 27 hem rebutjat que la delegació de Palestina no pugui ser a l’ONU. A Ucraïna el suport espanyol a la seva llibertat és constant. Les pròximes setmanes seran crítiques per a Europa, la Unió Europea ha de fer tot el que estigui al seu abast per protegir els seus interessos i la seva ànima, però sobretot la vida de tants innocents, en les dues guerres. Amb les paraules ja no n’hi ha prou, per això Espanya ja només planteja mesures.

Vostè ha participat avui en aquesta cimera de ministres de la Unió, però el cert és que Europa, en realitat, el món, ha can­viat i en aquest nou context fa l’efecte que Espanya ja no té el paper d’altres temps. Sembla una mica desplaçada del nucli decisiu en el qual el president, Pedro Sánchez, havia tingut un paper molt més rellevant els últims anys.

Espanya no ha tingut mai tant pes internacional com ara. Per primera vegada a la història té una política exterior global que va des de Washington fins a Pequín, que lidera clarament ini­ciatives dins de la Unió Europea amb coherència en totes les crisis globals. Som absolutament vitals a Ucraïna i ho hem estat des del primer moment. L’inici de les negociacions d’adhesió d’ Ucraïna a la Unió Europea va ser precisament sota la presidència espanyola de la Unió Europea. També passa amb Gaza, ja que cada cop més països s’afegeixen a la posició espanyola en una onada de reconeixement que vam iniciar nosaltres juntament amb Irlanda, Eslovènia i Noruega. Ara altres països han anunciat que seguiran aquest camí, com per exemple França i Portugal, per esmentar-ne alguns. També fora de la Unió Europea, com el Canadà o el Regne Unit. És molt important assenyalar això: en la seva història, i parlo simplement dels últims tres o quatre anys d’aquest Govern, Espanya no ha tingut mai tantes reunions internacionals, en què els nostres socis confien en nosaltres.

Tot i això, hi insisteixo, mi­nistre, en les últimes i rellevants reunions sobre la negociació dels aranzels imposats per l’Administració Trump o sobre el futur d’ Ucraïna, la presidència espanyola no era a la taula.

Miri, la influència internacional d’un país no es mesura per una foto. De vegades el preu a pagar per aparèixer en una foto és precisament no influir, callar, ser un més. I sens dubte Espanya té en aquests moments una política exterior que té veu pròpia en totes les crisis i diem el mateix, amb els mateixos principis, a Ucraïna i a Gaza. La participació d’ Espanya és a favor de la pau, a favor de les Nacions Unides. ­Això és el que busca la nostra política exterior, i en aquests moments en què el món s’està transformant enormement, precisament el que necessitem a Espanya i també a la Unió Europea és una veu que continuï ferma amb els nostres valors, que defensi els nostres interessos, els interessos d’ Espanya i els interessos d’Europa, i no com passava en altres temps en la política exterior d’ Espanya: l’absència total o el seguidisme d’altres.

Vostè subratlla la coherència de la diplomàcia espanyola, però ara com ara se senten representats per la presidenta de la Comissió Europea en totes les negociacions que estan en curs als diversos fronts oberts?

Estem en un moment en què Europa ha de fer un pas en la seva autonomia i sobirania, en què Europa s’ha d’afirmar i ha de protegir i per tant desenvolupar aspectes de la seva pròpia política comunitària. Perquè així és com podem defensar els nostres ciutadans, els espanyols i els europeus, i també projectar-nos al món amb els valors que ells volen, que són valors de pau, de ­democràcia, de solidaritat. I ­això és el que farem i continuarem fent. Treballarem conjuntament amb la Comissió Europea en tot el que reforci Europa i perquè reforci Europa. Jo aquests dies he assistit a una reunió de ministres d’Afers Exteriors de la Unió Europea a Copenhaguen sota presidència danesa i he proposat un pla d’acció per a Palestina. Un pla que inclogui tot allò que Europa ha de defensar. Aturar la guerra, trencar el bloqueig de fam induïda d’Israel que posa en perill milers de palestins, inclosos nens, nenes, nadons. Que continuem ampliant la llista de sancionats per part de la Unió Europea de tots aquells que volen frustrar el que tots sabem que donarà pau i estabilitat a l’ Orient Mitjà, que és la solució de dos estats.

En conseqüència, Espanya és partidària de la suspensió de l’acord comercial europeu amb Israel?

Totalment. Nosaltres, i jo ho he assenyalat en aquest consell d’Afers Exteriors a Copenhaguen, Europa, la Unió Europea, hem de suspendre l’acord d’associació amb Israel per un motiu molt senzill: aquest acord d’associació té un article dos que indica que la relació entre la Unió Europea i Israel es basa en el respecte dels drets humans. I hi ha un informe de la Comissió Europea que diu que hi ha violacions flagrants per part d’Israel a Gaza dels drets humans. Per tant, mentre duri la guerra, mentre duri la violació dels drets humans a Gaza, no podem continuar com hem estat fins ara, amb una relació normal. Cal suspendre’l. Ho hem fet altres vegades amb altres països. I aquesta també és una crida a l’ordre. Europa no pot mantenir la relació amb Israel en aquestes circumstàncies com si no passés res. Som partidaris d’això. Ho hem proposat des de fa molts mesos i ho he proposat al consell d’Afers Exteriors de la Unió Europea.

Avui surt del port de Barce­lona l’anomenada flotilla de suport al poble palestí. El Govern d’ Espanya li oferirà protecció?

Com en situacions anteriors semblants, protegirem els nostres ciutadans. El que fa mesos que exigim és que d’una vegada per sempre no hi hagi d’haver flotilles i que tota l’ajuda humanitària, inclosa la de l’ Agència Espanyola de Cooperació Internacional, entri lliurement pels passos terrestres que estan habilitats per a això. En altres ocasions el Govern d’ Espanya ha estat en contacte amb altres flotilles davant qualsevol incident i hem desplegat tota la nostra protecció diplomàtica i consular. En aquest cas, la protecció serà exactament la mateixa que hem ofert en tot moment des de les nostres ambaixades més pròximes.

Ministre, la socialdemocràcia es bat, permeti’m dir-ho així, en retirada. Perd terreny. Les posicions més liberals jo diria que també estan perdent terreny. I mentrestant, tenim una dreta creixent que va ocupant cada vegada més espai en més governs.

Miri, el món està canviant, això és evident. I líders autoritaris, països que es converteixen en depredadors on volen que imperi la llei de la selva i que el més fort pugui menjar-se el més feble, creuen que el seu moment ha arribat. I Europa, el projecte europeu, que és un projecte de pau, és una peça a batre. Per això són tan importants no només les veus socialdemòcrates i socialistes com l’espanyola, sinó també una política exterior coherent, humanista, clarament europeista i amb veu global com la que tenim en aquests moments.

Abans vostè s’ha referit a les relacions amb Pequín. És un ­altre tema controvertit. Tenim una relació especial amb la Xina, fins i tot diferent de la que té la resta de la Unió Europea?

Espanya té una política exterior global que s’escolta des dels Estats Units fins a la Xina. L’any 2023 vam renovar la relació amb els Estats Units i vam fer una nova declaració bilateral que substituïa l’anterior, que venia de feia 20 anys. Amb la Xina estem desenvolupant una relació perquè estem parlant d’un membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides absolutament fonamental per a la pau i l’estabilitat mundial, absolutament fonamental per a la lluita contra el canvi climàtic. Un país que és una potència demogràfica, una potència econòmica, una potència militar i una potència comercial amb la qual hem de reequi­librar el nostre comerç. Però la veu d’ Espanya és una veu global que també parla amb l’ Àfrica, on acabem d’aprovar una nova estratègia i on tenim una interlocució creixent amb països que són absolutament fonamentals per a Espanya com ara el Marroc, Mauritània i el Senegal.

Ha esmentat Mauritània. Aquesta mateixa setmana s’ha publicat l’informe de Human Rights Watch sobre el tracte per part de les autoritats mauritanes a les persones que proven d’arribar a la costa per navegar fins al litoral de les Canàries. Al mateix temps estem veient com Algèria s’està convertint en una via de sortida d’immigració que acaba arribant a les Balears.

La nostra política migratòria, gràcies a la cooperació amb els nostres amics africans, és enormement exitosa. Les últimes xifres de Frontex són molt clares i observen una caiguda del 30% de l’arribada de migrants irregulars a Espanya i un 40% en la ruta més perillosa de totes, que és la de les Canàries. I sens dubte, el que el Govern d’ Espanya no farà mai és resignar-se que la Mediterrània o l’ Atlàntic es converteixin mes rere mes en la tomba de centenars de persones que de manera desesperada l’únic que busquen és millorar la seva vida i escullen i s’equivoquen a la porta d’entrada posant-se en mans de màfies que trafiquen amb éssers humans. I vull afegir: aquests països suporten una gran pressió migratòria. Mauritània, per exemple, és un país que és fràgil, que té una pressió enorme que prové del Sahel, i malgrat tot és un gran soci per a Espanya. La nostra política té dos vessants. D’entrada, garantir la integritat de les nostres fronteres, però alhora també respectar la dig­nitat de qualsevol ésser humà, inclosa la dels migrants, i els drets humans.

Tot i això, res no aconsegueix aturar el flux de persones que arriben al nostre país.

Qui digui que té la solució per a la immigració irregular menteix. Mentre la diferència entre Europa i l’ Àfrica no es redueixi, sigui la que sigui, la renda per càpita, el producte interior brut, la mortalitat maternoinfantil, l’educació, la sanitat... l’emigració es mantindrà. Per tant, els fenòmens conjunturals tenen solució, els fenòmens estructurals... i aquest ho és. I mentre no canviï aquesta relació desigual entre l’ Àfrica i la Unió Europea, només es pot fer una cosa, ges­tionar. Això és el que fa Espanya. I el que demostra la nostra política és que és extraordinà­riament exitosa. Les xifres ho demostren. I no és un atzar una vegada més que el Pacte de Migració i Asil, que feia tants anys que estava encallat a Europa, s’aconseguís precisament sota la presidència espanyola de la Unió Europea.

Anem a un altre punt del planeta: la guerra d’ Ucraïna. Rússia està sent extremadament agressiva malgrat els intents que hi ha hagut de pacificació. Quina creu que ha de ser l’estratègia a seguir?

La nostra posició és clara i no ha canviat des del principi. I l’he tornada a expressar al consell d’Afers Exteriors de la Unió Europea. Rússia no està donant cap mostra de voler, ja no la pau, sinó un alto el foc. I els europeus ens hem de mantenir ferms. Miri, i això és el que he traslladat també al consell d’Afers Exteriors de la Unió Europea, les pròximes setmanes i els pròxims mesos són crucials per a la Unió Europea. També per a Espanya, perquè no només ens juguem la nostra seguretat, també ens juguem la nostra ànima a Ucraïna i a Gaza. I en el cas d’ Ucraïna hem de continuar donant suport al president Zelenski, que és un president elegit democràticament, i al poble ucraïnès, que defensa la seva llibertat, la seva democràcia, la seva integritat territorial i sobirania. Per dos motius. Perquè no podem permetre que una guerra d’agressió tingui premi per a l’agressor, perquè el món seria més inestable l’endemà, i perquè la seguretat d’Europa està estretament relacionada amb la d’ Ucraïna i l’ànima d’Europa també està entrellaçada amb l’ànima d’ Ucraïna. La democràcia, la igualtat, la tolerància, tot això està en joc a Ucraïna. No oblidem per què va començar aquesta guerra. Aquesta guerra també va començar perquè Rússia no pot permetre que hi hagi països en territori europeu que somiïn ser un de nosaltres en el futur, com estic segur que ho serà Ucraïna.

Per acabar, lògicament he de preguntar-li sobre l’ús de les llengües cooficials a les insti­tucions europees. En quin punt estem?

Miri, la qüestió de les llengües cooficials continua sobre la taula del Consell i no la retirarem mai. Vint països ja hi estan conformes i encara hi ha set països que ens han demanat més temps. Jo estic segur que tard o d’hora el català i la resta de llengües oficials de l’ Estat també ­seran oficials dins de la Unió Europea. Com també soc molt conscient que hi ha un partit polític, el Partit Popular, que ho ­està intentant boicotejar amb totes les seves forces. Però vull recordar al Partit Popular que això suposa boicotejar la identitat nacional espanyola, que és plurilingüe, i anar en contra de la nostra Constitució, que recull les llengües oficials de l’ Estat. I també que això és donar suport a aquells que insisteixen en una discriminació cap a Espanya dins de la Unió Europea. Hi ha diversos estats que tenen més d’un idioma oficial dins de la Unió Europea. ¿Per què Espanya hauria de ser l’únic país amb un règim lingüístic i una identitat nacional plurilingüe que no es respecten? Aquestes preguntes les faig directament al senyor Núñez Feijóo. ¿Per què el senyor Núñez Feijóo boicoteja que el gallec sigui llengua oficial a la Unió Europea? El gallec només és bo per anar pels pobles de Galícia demanant el vot quan arriben les eleccions? Miri, el català és més o menys la llengua número 15 dins de la Unió Europea, fins a 10 milions d’europeus parlen català. Això és molt més que moltes de les llengües que en aquests moments es reconeixen i es fan servir a la taula del Consell.