L’últim llibre que va publicar Mercè Rodoreda és Quanta, quanta guerra ... Penso en aquesta obra perquè el protagonista, Adrià Guinart, un voluntari, es cansa del front i fuig així que pot. En la guerra, com la d’ Ucraïna o la que entaula Israel, tots els soldats són tan víctimes com la població civil. “La guerra és un lloc on joves que no es coneixen i no s’odien es maten entre ells, obeint les ordres de vells que es coneixen i s’odien, però no es maten”, va escriure Erich Hartmann, un jove que va fugir de l’ Alemanya nazi abans que el mobilitzessin. Va fotografiar de gran els camps d’extermini. Avui tot Gaza és un camp igual.
La guerra és mortal, inútil i absurda. La guerra és la prova viva i inapel·lable que l’home no és tan sapiens com pensa de si mateix, encara amb la mandíbula de l’antropoide a la mà. Però la guerra és inevitable? Es diu fins i tot que hi ha guerres justes. La majoria diem que és justa la defensa d’ Ucraïna i injusta l’ofensiva d’Israel.
Però no és contradictori parlar de “guerra justa”? Fins i tot Vladímir Putin i Benjamin Netanyahu afirmen que les seves ofensives són justes. Sant Agustí va dir que l’única causa justa és respondre a una injúria rebuda. I sant Tomàs va adduir la promoció del bé. La guerra, “continuació de la política per altres mitjans”, com va escriure Von Clausewitz, apel·la sempre, malament, a la justícia, fins i tot amb el bombardeig d’ Hiroshima.
L’ètica, això és, la responsabilitat sobre els actes propis i les seves conseqüències, té un problema seriós amb la mortalitat immortal de la guerra. És paradoxal una “ètica de la guerra”. Per definició, guerra i raó són valors antitètics. Puc agafar les armes contra l’invasor, dir que és just, però no seré capaç de raonar que jo hagi de posar fi a la vida d’un altre o d’entregar la meva. Albert Camus va ser criticat quan, veient que la seva mare podia ser víctima innocent dels atemptats a Alger contra el colonialisme francès, va declarar a un periodista algerià: “Jo crec en la justícia, però defensaré la meva mare abans que la justícia”.
Si fossim ‘sapiens’ de veritat, la raó podria evitar la guerra o acabar-la d’una vegada
És fàcil dir que no a les armes i excusar-se en l’idealisme i la pau, com és fàcil, també, encoratjar el seu ús amb l’excusa del realisme i la mateixa pau. El més difícil és justificar una guerra legítima, en tant que l’impossible serà sempre excusar-se en la raó. L’ètica no hauria d’arribar fins aquest punt. Pot comprendre’s la inevitabilitat d’una guerra, però serà molt difícil justificar-la . Francisco de Vitoria va posar condicions per a una guerra justa: servir el bé públic, recuperar el que s’ha perdut, buscar la pau i fer pagar els costos a l’enemic. Però la història ha demostrat que poden acabar en injustícia. Una guerra sempre és un fracàs que podia ser evitat amb la raó o bé aquesta la pot acabar d’una vegada. Si fóssim sapiens de veritat, és el que passaria sempre. Es veu que no ho som i per això és més important formar joves capaços de pensar que inflar el pressupost militar. Acumular armes pot assegurar la pau; o no. Millor acumulem cervells.
John Rawls, filòsof de Harvard –a aquesta universitat, per liberal, els conservadors la van arribar a anomenar “el Kremlin”–, va publicar El derecho de gentes, suposo que amb el record fresc de la guerra del Golf, que el president Bush va començar. A l’obra justifica la guerra si és en defensa pròpia, per motius humanitaris i protecció dels drets humans, i si pretén una pau duradora. Tots els càlculs d’eficiència i èxit han d’obeir aquestes raons. Michael Walzer, el seu col·lega a Princeton, havia dit a Guerras justas y injustas que l’essencial de les guerres justes és aconseguir la llibertat, però sense armes ni mètodes inacceptables per la consciència.
Lee tambiénEl tacte d’un llibre antic
Però avui el repte de la guerra justa no recau només en els contendents. En un món d’imperialismes, però cada cop més interdependent, la qüestió de la legitimitat s’ha universalitzat. És cosa de tots. És clar que els interessos imperials s’atreveixen com a tals a intervenir des de fora, però els valors humans i democràtics fan que ja no es pugui justificar la neutralitat d’un tercer quan una nació n’està massacrant una altra. La moral és inesborrable sempre. Així, hi ha estats morals i immorals.