L’estil és el missatge. Salvador Illa no ha anat a Brussel·les com a
missatger de Pedro Sánchez, per més que hi insistissin Alberto Núñez Feijóo i Jordi Turull. El primer any al capdavant del Govern català, Illa s’ha reunit amb els seus predecessors en el càrrec, però li quedava pendent la trobada amb Carles Puigdemont, que va tenir lloc ahir a Brussel·les. Puigdemont havia exigit l’amnistia política, abans que es pogués beneficiar de l’amnistia judicial, la qual cosa significava el seu reconeixement públic. La reunió amb el president de la Generalitat es va produir quan aquest va considerar que havia arribat el moment de restablir una relació per curar les últimes ferides del procés i iniciar un nou cicle polític. Puigdemont es posa molt nerviós quan sent Illa dient que Catalunya ha tornat a la normalitat, quan ell no pot tornar-hi, però la trobada d’ahir ens hi acosta.
Salvador Illa ha fet bandera del diàleg i ha convertit la calma en estratègia. No només té l’amistat de Pedro Sánchez, sinó també el seu reconeixement per la manera que té de gestionar el dia a dia de Catalunya, fugint dels insults i les desqualificacions. Les enquestes avalen aquesta manera de fer política, que contrasta amb el soroll cada cop més eixordador de Madrid.
Illa no va fer de missatger de Sánchez a Brussel·les, va fer un pas més cap a la normalitat
El president considera que s’ha vist amb Puigdemont quan tocava. La direcció de Junts considera que la trobada arriba tard, però no és menys cert que el temps ho cura tot. O potser la tocata i fuga de Puigdemont (segons definició de Josep Ramoneda) el 8 d'agost del 2024 no va ser un intent de boicotejar l’elecció d’ Illa?
Lee tambiénL’abús narcisista
A Puigdemont el va salvar de l’oblit la campana, com a la cançó de Bee Gees, després dels vots per correu, que van fer que els seus set diputats fossin decisius perquè pogués governar el PSOE. Una part del seu electorat vol més adagis i menys rock and roll, més convergència que independència. I nous lideratges.
No hi va haver grans declaracions després de la reunió a Brussel·les. Tot va ser previsible, però el gest va ser rellevant. Abans, Puigdemont va dinar amb l’abat de Montserrat, la qual cosa sempre asserena l’ànima. La normalitat esdevé, de vegades, revolucionària.