El Govern central està decidit a afrontar el risc de portar el seu projecte de pressupostos g enerals de l’ Estat al debat de totalitat sense comptar, de moment, amb els suports necessaris i avui mateix ha donat el tret de sortida a la tramitació dels comptes amb la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) de la coneguda com a “ordre d’elaboració de pressupostos”.
El moviment té una especial rellevància política. L’ Executiu va evitar fer aquest pas l’any passat després de constatar que mancava de prou suports. Retirar el projecte, de fet, li va permetre esquivar el que hagués estat una sonora derrota parlamentària que hauria donat aire a l’oposició. Però ara, superat l’equador de la legislatura, entén que ho ha de fer i que siguin els grups que s’oposin a l’actualització dels pressupostos els que expliquin els seus motius.
Fins ara, el rebuig d’un projecte pressupostari en el debat de totalitat havia derivat en la convocatòria d’eleccions anticipades. Pedro Sánchez, tot i això, ja va advertir dilluns que aquesta dinàmica no es repetirà i que, fins i tot si la Cambra tomba els comptes, la legislatura continuarà fins al 2027.
La justificació de l’ Executiu, compartida tant pel president com per la vicepresidenta primera, passa per relativitzar l’abast d’aquest tràmit parlamentari. “De vegades se sacralitza el projecte de pressupostos. És importantíssim, no hi ha dubte, però els pressupostos són un instrument per arribar a un fi”, va defensar ahir Montero després del Consell de Ministres. “Però els actuals pressupostos, encara prorrogats”, va afegir, “permeten avançar en les prioritats del Govern, que passen per reduir desigualtats, millorar l’ economia i blindar l’ Estat de benestar”.
Amb tot, el pla de la Moncloa és presentar les pròximes setmanes el pla d’estabilitat, previsiblement a l’octubre o el novembre, i que, si finalment els comptes del 2026 no tiren endavant, siguin les formacions que decideixin tombar-los les que expliquin els seus motius.
El PNB i EH Bildu admeten la dificultat d’aprovar els comptes, però es mostren disposats a negociar
És per això que Montero va reclamar ahir a tots els grups que concentrin les converses en l’àmbit estrictament pressupostari. El missatge interpel·la en particular Podem, que ha posat sobre la taula exigències de “difícil encaix” per a l’ Executiu, com revertir l’augment de la despesa militar, trencar relacions amb Israel i fixar per llei una rebaixa del 40% en els preus del lloguer.
De la banda dels socis bascos, les posicions basculen dins de l’escepticisme. El PNB ja ha advertit que veu “gairebé impossible” que el Govern espanyol tiri endavant els comptes, tot i que s’ha compromès a negociar amb “lleialtat”. EH Bildu, per la seva banda, va admetre ahir que l’aprovació serà “molt difícil”, per la qual cosa va apostar per preservar un “programa democràtic” que mantingui unit el bloc de la investidura i freni els interessos partidistes.
Quant a ERC, els republicans continuen pressionant pel finançament singular, el traspàs de competències i vincular aquestes demandes a l’estabilitat de la Generalitat com a soci extern del PSC al Govern.
Jordi Turull, per la seva banda, va deixar ben clara la posició de Junts. El secretari general dels postconvergents va advertir que, abans d’asseure’s a negociar, el Govern central haurà d’acreditar que ha complert les inversions previstes a Catalunya en els comptes actuals: “No negociarem sobre una estafa”.
Des de l’oposició, el PP no va esperar el resultat del procés negociador i, agafant-se a les declaracions de Sánchez, va acusar el president del Govern central de “dinamitar” els “fonaments” de la democràcia per governar d’amagat del Congrés.
El PP acusa Sánchez de “dinamitar la democràcia per governar d’amagat del Congrés”
Davant aquest escenari, els populars plantegen una reforma legal que inclou canvis a la Constitució perquè es convoquin eleccions automàticament si un Govern acumula dues pròrrogues pressupostàries consecutives, com passa ara a Espanya.
