Salvador Illa, president de la Generalitat, i Carles Puigdemont, l’expresident que es va establir a Brussel·les després del fracàs del procésel 2017, es van reunir ahir a la seu de la institució de govern catalana a la capital belga. La trobada, que es va desenvolupar a porta tancada durant una hora i mitja, i sense que se’n divulgués el contingut, és d’una importància notable, ja que comporta un reconeixement polític de la figura de Puigdemont per part dels socialistes i, en particular, del president Illa, que veu marcat així l’inici de curs. Fins ara, socialistes com Santos Cerdán, com a secretari d’organització de PSOE i negociador, o l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero, i també la vicepresidenta Yolanda Díaz, havien mantingut reunions amb Puigdemont. Però no Illa. La reunió entre el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i Puigdemont, sobre la qual s’ha conjecturat, continua sense dur-se a terme.
Illa va presentar dilluns la trobada, abans de partir cap a Brussel·les, com una manifestació de la seva aposta pel diàleg, que va qualificar de “motor de la democràcia”. També com una nova etapa en la seva política de pacificació que aspira a tancar les ferides causades pel procés en la societat catalana, per tal de tornar-li tota l’ambició, seguint el lema del seu discurs d’investidura: “Unir i servir”.
Ha passat més d’un any des d’aquell discurs, i fonts de Junts havien retret al president de la Generalitat la demora. El secretari general d’aquesta formació, Jordi Turull, va recordar dilluns que la cita arribava tard i va advertir que seria de poca utilitat per a les negociacions sobre els pressupostos amb el PSOE.
La poca informació que va transcendir ahir de la trobada entre Illa i Puigdemont va ser la llarga encaixada i els somriures cordials de tots dos els moments previs a l’entrevista. Però tant aquest clima distès com la durada de la reunió conviden a pensar que, efectivament, hi va haver diàleg, i potser algun progrés. També és convenient recordar, en aquest sentit, la circumstància de la reunió, de la qual les dues parts esperen obtenir fruits.
El president de la Generalitat obre el curs polític reunint-se amb el seu antecessor
Per a Puigdemont, sempre en espera que l’aprovada llei d’ Amnistia tingui els efectes desitjats també per a ell, de manera que pugui tornar a Espanya sense el risc d’acabar a la presó, la trobada amb Illa es pot interpretar d’alguna manera com una amnistia política de part dels socialistes, però no com una amnistia judicial efectiva, és clar, ja que això depèn de les instàncies més altes de la judicatura. És obvi que Puigdemont volia una reunió com aquesta, i que, siguin quins siguin els efectes que té, preferia fer-la a continuar esperant-la.
Per als socialistes, els beneficis que, hipotèticament, es podrien derivar d’una millora de les relacions amb Puigdemont també són clars. La negociació dels pressupostos generals de l’ Estat està a la vista, i la posició que adoptin els set diputats de Junts és decisiva. En qualsevol cas, ara no hi ha res que indiqui que la reunió d’ahir, ni tan sols en el cas que hagués estat satisfactòria per a totes les parts, pugui conduir a una aprovació dels comptes.
Malgrat que coincidim amb Illa que el diàleg és fonamental per al bon funcionament d’un país, especialment en temps de parlaments fragmentats, la cautela s’imposa després d’una reunió com la d’ahir. No perquè els protagonistes no estiguin interessats en un acostament, ni perquè no tinguin intenció d’arreglar, en la mesura que sigui possible, les trencadisses passades, sinó perquè actualment són diversos els agents que poden interferir en el desenvolupament dels fets.
D’una banda, hi ha l’oposició, que ha presentat la trobada de Brussel·les com una claudicació –l’enèsima– dels socialistes. Però és que, a més, hi ha altres agents, des dels judicials fins a determinades instàncies europees, que es poden pronunciar d’una manera o una altra sobre el delicte de malversació que s’atribueix a Puigdemont o sobre el reconeixement del català al Parlament comunitari. Les decisions que prenguin tots i cadascun d’ells poden afavorir o perjudicar el procés d’acostament entre socialistes i independentistes.
La trobada, de la qual no es va divulgar el contingut, es va iniciar en un clima de cordialitat
El ressentiment que el procés va originar va ser de grans proporcions. Reduir-lo no és, doncs, senzill. Per això està plenament justificada, sigui quin sigui el resultat, immediat o diferit, una reunió com la d’ahir. I, també, totes les que facin falta per recuperar la normalitat a Catalunya i, sobre aquesta base, rellançar el país.