El gran debat de la política espanyola és saber el temps que Pedro Sánchez es podrà mantenir al capdavant del Govern espanyol sense veure’s obligat a convocar eleccions. Després de l’escàndol generat per la caiguda en desgràcia de Santos Cerdán, el líder socialista va passar unes setmanes al juny i al juliol que semblava abocat a una dimissió i una sortida en fals del Govern. Sense necessitat de sotmetre’s a una qüestió de confiança, com li vam suggerir alguns, va arribar al final del curs polític salvat per la campana.
A la tornada de vacances, la lògica era esperar que el definitiu plebiscit sobre la continuïtat de l’Executiu fos l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat per a l’any vinent. Si aconseguia tancar els comptes, hi podria haver continuïtat de Sánchez fins al final de la legislatura. En cas contrari, quedava molt afeblit per poder continuar a la Moncloa.
Tot i això, el debat va quedar enterrat dilluns a la nit quan Sánchez va deixar ben clar en l’entrevista amb Pepa Bueno a La 1 que no pensa avançar les eleccions encara que no tingui acord pressupostari. Per tant, malgrat que el Govern central ja ha activat el procés legislatiu per intentar aprovar-los amb els partits que li van donar suport en la investidura, Sánchez s’ha tret de sobre la pressió que, si no té pressupostos, la legislatura s’ha liquidat.
Aquest aclariment també va treure transcendència a la reunió que van mantenir ahir a Brussel·les Salvador Illa i Carles Puigdemont. La interpretació que la foto de tots dos era el peatge que li feia pagar Junts per negociar els pressupostos ja no és vàlida. El Govern de Sánchez continuarà necessitant Junts i la resta dels seus socis per a moltes altres votacions que es produiran al Congrés, però els pressupostos deixaran de ser decisius per a la continuïtat de l’ Executiu.
La constitucionalitat de la llei d’Amnistia va facilitar la decisió d’ Illa de reunir-se amb Puigdemont. Era una anomalia que tots dos no s’haguessin vist mai i acosta el viatge a la normalitat que pregonen els socialistes. La plena normalitat tindrà lloc quan aquesta trobada es pugui fer a Catalunya. Cada cop és més a prop.
