L’ Administració de Donald Trump va topar ahir amb un nou revés judicial en l’agressiva política de militarització de les ciutats demòcrates per respondre a una suposada “epidèmia del crim”. El jutge federal Charles R. Breyer, del districte San Francisco, va dictaminar que el desplegament de 5.000 marines i soldats de la Guàrdia Nacional durant les protestes de Los Angeles al juny contra les batudes migratòries va ser il·legal. El magistrat va considerar que l’ús de l’exèrcit com un cos de policia i en contra dels mateixos ciutadans dels Estats Units viola la llei federal, concretament la Posse Comitatus, firmada el 1878 per limitar la intervenció militar en afers civils.
La sentència es remunta al
desplegament dels militars
durant les manifestacions del juny a Los Angeles, acció amb què Trump va avivar unes protestes que havien estat pacífiques. En va ordenar la tramesa, malgrat l’oposició del governador de
Califòrnia, Gavin Newsom, que té l’autoritat de demanar al
Govern federal l’ús de la Guàrdia Nacional, una espècie d’exèrcit en reserva, al seu propi estat.
Newsom: “Fer servir les tropes com la força policial de Trump és il·legal i autoritari i s’ha d’aturar”
Trump i el secretari de Defensa, Pete Hegseth, “van desplegar la Guàrdia Nacional i els marines a Los Angeles, suposadament per sufocar una rebel·lió i garantir que es complís la llei federal d’Immigració”, va escriure el jutge Breyer en la decisió. “En efecte, hi va haver protestes a Los
Angeles, i alguns individus van recórrer a la violència. Tot i això, no hi va haver cap rebel·lió, ni tampoc les forces de l’ordre civils van ser incapaces de respondre a les protestes i fer complir la llei”.
“Les proves presentades en el judici van establir que els demandats van recórrer sistemàti-
cament a l’ús de soldats armats i vehicles militars per establir perímetres i barreres al trànsit, participar en el control de multituds i en general demostrar una presència militar entorn de Los Angeles. En definitiva, els demandats van violar la llei Posse Comitatus”, va concloure Breyer.
Rubio confirma l’“atac letal” dels EUA contra un vaixell de drogues procedent de Veneçuela
Des de les protestes de juny, la Casa Blanca ha reduït el nombre de soldats desplegats a Los Angeles i en l’actualitat n’hi ha uns 300, segons el jutge Breyer, estacionats il·legalment. El magistrat va ordenar que les tropes han de ser alliberades o la seva activitat ha de limitar-se a la protecció d’edificis federals. A més, va prohibir que d’ara endavant es faci servir l’exèrcit per a funcions com detencions, escorcolls, patrulles
o la gestió de disturbis. Però en
va endarrerir l’entrada en vigor fins al 12 de setembre, presu-
miblement per donar marge a
un possible recurs en contra de l’ Administració.
El cas suposa una victòria per al governador Newsom, que s’està erigint en la resistència demòcrata davant Trump i en un possible candidat presidencial. Va ser el seu govern estatal el que va presentar la demanda contra l’ Administració, que al seu torn es preveu que hi presenti avui un recurs en contra davant el Tribunal d’ Apel·lacions del Novè Circuit.
El jutge Breyer conclou que Trump va violar la llei Posse Comitatus en les protestes de Los Angeles
“Avui, el Tribunal s’ha decantat de la democràcia i la Constitució”, va celebrar Newsom. “Cap president no és un rei –ni tan sols Trump– i cap president no pot trepitjar el poder d’un estat per protegir la seva gent. L’intent de Trump d’utilitzar les tropes federals com la seva força policial personal és il·legal i autoritari i s’ha d’aturar en tots els tribunals d’aquest país”, va sentenciar en un comunicat.
La decisió arriba en un moment d’expansió de la Guàrdia Nacional per part de Trump, que el mes passat en va ordenar el desplegament a Washington, emparant-se en el fet que el crim estava “fora de control”, malgrat que els delictes violents estan al punt mínim des de fa tres dècades. Des que els soldats patrullen armats els carrers de la capital, de fet, els residents se senten més insegurs, segons mostren les enquestes i els testimonis a aquest diari.
El president confirma que aviat enviarà la Guàrdia Nacional també a Chicago
Fa dies que el president amenaça d’ampliar la presència de soldats en altres ciutats demòcrates, com Chicago (Illinois), Baltimore (Maryland) i Nova York. De fet, ahir va insistir que “Chicago és la pitjor i més perillosa ciutat del món, amb diferència” i que ell resoldrà “el problema del crim ràpidament, igual que ho vaig fer a Washington”.
Després de quatre dies desaparegut, i entre especulacions pel seu estat de salut, Trump va insistir des del despatx oval: “Anirem a Chicago, però encara no us diré quan”. Amb referència al governador d’Illinois, va dir que “seria un honor que J.B. Pritzker em truqués. Ens encantaria enviar-hi les tropes, perquè, saben què? La gent ha d’estar protegida”. Sense cap comentari sobre la decisió judicial que declara il·legal aquesta mesura, el president va insistir en el seu discurs: que si no hagués enviat la Guàrdia Nacional a Los Angeles, no hi hauria jocs olímpics el 2028, i que gràcies a la seva mesura les dues ciutats estan “entre les més segures del món”.
El president va dir aquestes paraules després d’anunciar que la seva Administració traslladarà la seu del Comando Espacial de Colorado a Alabama per resoldre a l’ estat conservador el que fa anys que és una batalla partidista sobre la ubicació de l’agència.
Durant la compareixença, el president va anunciar: “ Acabem de disparar contra un vaixell que transportava molta droga”, sense donar-ne més detalls. Poc després, el secretari d’Estat, Marco Rubio, va confirmar l’“atac letal” contra un vaixell amb droga procedent de Veneçuela i “amb què operava una organització narcoterrorista”. Aquest pas suposa una nova escalada en la política de Trump contra els càrtels estrangers, que recentment ha qualificat d’“organitzacions terroristes estrangeres”. Podria tenir
serioses implicacions a la regió del Carib, on els Estats Units
han acumulat militars, cosa que ha desencadenat l’oposició i la ira del president veneçolà, Nicolás Maduro.