Desenes de milers de reservistes israelians van començar a presentar-se al servei ahir davant una nova ofensiva al centre de la franja de Gaza que el primer ministre Benjamin Netanyahu vol accelerar. Tot això malgrat les advertències dels alts caps, que creuen que la nova campanya podria posar en risc la vida dels 20 ostatges que encara queden amb vida dins de l’enclavament.
Netanyahu planteja aquesta nova estratègia com un assalt final contra Hamàs i una
manera de pressionar per
posar punt final a una guerra que s’acosta al seu segon
aniversari.
Les autoritats dela franja van registrar un rècord de 13 morts per fam durant la jornada d’ahir
Es tracta de la crida més gran a files des de l’inici del conflicte. Israel ja controla el 75% de l’enclavament palestí, els ciutadans del qual han patit múltiples desplaçaments forçosos. Aquesta ofensiva terrestre té per objectiu la capital, ciutat de Gaza, on es calcula que viuen aproximadament un milió de persones, castigades sense parar pels bombardejos de l’aviació israeliana.
L’enquistat conflicte posa a prova les Forces de Defensa d’Israel ( FDI), que necessiten molts més soldats per prendre el control del nucli de la franja. La ràdio de l’ exèrcit israelià va informar ahir que uns 60.000 reservistes s’han de presentar al servei. El diari Haaretz explicava que 15.000 d’aquests homes i dones (a Israel el servei militar és universal) s’hauran de presentar aquesta mateixa setmana fins a formar cinc brigades de reserva, mentre que els 45.000 restants serien cridats en fases al llarg dels dies següents.
Cadascun d’aquests soldats haurà de servir tres mesos, amb un mes més de pròrroga si calgués. Molts ja han combatut en diferents períodes des de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023, mentre que a d’altres, actualment en servei, se’ls va prolongar la missió 40 dies addicionals.
La cúpula militar israeliana mostra reticències al pla de Benjamin Netanyahu, i nombrosos alts oficials han alertat que molts reservistes podrien negar-se a presentar-se al
servei, frustrats pels llargs períodes sobre terreny, els efectes psicològics i per la pressió econòmica.
El mateix cap de l’ Estat Major, el tinent general Eyal Zamir, va intentar diverses vegades de convèncer el lideratge polític d’evitar una mobilització massiva i al seu lloc recórrer a incursions a Gaza, però el Govern va rebutjar la seva posició, segons Haaretz .
El grup de militars Soldiers for the Hostages (‘ Soldats pels ostatges’) va oferir una roda de premsa ahir per anunciar que els seus membres es negaran a anar al servei de reserva, i van qualificar l’operació prevista a ciutat de Gaza de “clarament il·legal”. Encara no queda clar quants reservistes seguiran la crida del grup.
La societat israeliana tampoc no ha rebut de bon grat la notícia de l’ofensiva, i les últimes setmanes les protestes pel final de la guerra i el retorn dels ostatges s’han estès per tot el país. A més, grans sectors de la comunitat ultraortodoxa, amb representació parlamentària a la Knesset ( Parlament israelià) s’oposen a complir amb el servei militar.
Mentrestant, la població civil a Gaza continua sota un bloqueig de gran part de l’ajuda humanitària i intensos atacs diaris. El Ministeri de Salut local va registrar un rècord de 13 morts, tres nens inclosos, “a causa de fam i desnutrició les últimes 24 hores”, cosa que eleva el total de morts relacionades amb la fam a 361, de les quals 130 corresponen a nens. Almenys 89 palestins van morir en atacs israelians en tot Gaza ahir des de l’alba, incloent-ne 42 a la capital, segons la cadena qatariana Al-Jazira.
El cap de l’Oficina de Mitjans del Govern de Gaza, Ismail al-Zawabta, va advertir que la situació “catastròfica” que es viu a la franja de Gaza és una conseqüència directa de les accions d’Israel, que la comunitat internacional té l’“obligació legal i moral” d’ aturar. El nombre total de morts ja supera els 63.000, segons certifica l’autoritat sanitària de la franja.
