Bèlgica reconeixerà un Estat palestí a l’Assemblea General de l’ONU i s’unirà al Canadà, França, el Regne Unit o Austràlia. Ho va declarar el ministre d’Afers Exteriors belga, Maxime Prévot, que ha afirmat que Bèlgica firmarà la declaració de Nova York i aplanarà el camí per a una solució de dos estats, o un Estat palestí que coexisteixi en pau al costat d’Israel.
La decisió, que busca augmentar la pressió internacional sobre Israel, es produeix “en vista de la tragèdia humanitària que s’està desenvolupant a Palestina, particularment a Gaza, i en resposta a la violència perpetrada per Israel en violació del dret internacional”. Segons el ministre, el reconeixement es farà “quan hagi estat alliberat l’últim ostatge i Hamàs ja no tingui cap funció de gestió a Palestina”.
La mesura respona “la violència perpetrada per Israel en violació del dret internacional”
El moviment belga arriba quan Europa és objecte de crítiques per la tebiesa a l’hora de respondre als abusos comesos per Israel a Gaza. Davant la persistència del bloqueig humanitari, la Comissió Europea va proposar al juliol de suspendre part de l’ acord d’ Associació amb Israel
–una part relacionada amb el finançament de projectes del programa científic Horizon Europe– després de constatar que Tel-Aviv no està respectant les obligacions en matèria de drets humans. Tot i això, fins ara no hi ha hagut cap avenç en la proposta, malgrat ser un gest simbòlic, per la negativa de països com Alemanya a castigar el país hebreu.
Bèlgica, com Espanya, forma part del grup dels països comunitaris que estan a favor de la suspensió de l’ Acord d’ Associació, però tot i que cada vegada la indignació és més transversal a la UE, continuen pesant les resistències del bloc de països procliu al diàleg amb Netanyahu. Tampoc aquest pas del Govern belga no ha evitat les divisions, ja que Prévot ha anunciat el reconeixement de l’ Estat palestí després d’importants discussions entre els partits que formen la coalició Arizona del govern de Bart de Wever. La situació ha estat seriosa, ja que el partit de Prévot, el centrista Les Engagés, va arribar a amenaçar amb una crisi de govern si els nacionalistes flamencs i els liberals es negaven a ser més durs amb Israel.
A més del reconeixement de l’ Estat palestí, Bèlgica pren més mesures per intentar pressionar Israel. Imposaria dotze sancions “fermes”, com la prohibició d’importar productes dels seus assentaments, la revisió de les polítiques de contractació pú-blica amb empreses israelianes i la declaració de persona non
grata a Bèlgica per a dos ministres israelians extremistes, diversos colons violents i dirigents de Hamàs.
En aquesta línia, Prévot va anunciar el ferm compromís amb la reconstrucció de Palestina, així com amb “sol·licitar mesures europees contra Hamàs i a favor de noves iniciatives belgues de lluita contra l’antisemitisme”. “No es tracta de sancionar el poble israelià, sinó de vetllar pel respecte del dret internacional i humanitari per part del seu govern i d’actuar per intentar canviar la situació”, va afegir el ministre al comunicat.
