L’envelliment de la població espanyola passarà una factura important en termes laborals. Si ja hi ha manca d’electricistes, fusters, paletes, agricultors, ramaders, industrials, professors, metges, o, com s’ha vist aquest estiu, agents forestals, la falta de professionals en la majoria d’activitats econòmiques serà enorme d’aquí deu o quinze anys quan el gruix de la població passi a la jubilació. Això pot comprometre la sostenibilitat de moltes empreses. “Hi ha un veritable incendi demogràfic”, posa de símil la investigadora Mónica Moso, “només que no és imprevist, ho hem vist venir”, adverteix l’autora de l’últim informe de l’ Observatori de la Formació Professional de CaixaBank Dualiza i l’Orkestra Instituto Vasco de Competitividad.
Demogràficament, el dèficit de joves s’ha doblat els últims deu anys. Si comparem la franja poblacional per edats, s’observa que el gruix de la població espanyola de més de 50 anys, la que es jubilarà en la pròxima etapa, és 3,5 milions més nombrosa que la franja que té menys de 30 anys. Aquest és el dèficit de joves per compensar el relleu laboral dels pròxims anys. L’informe admet que certa bretxa generacional és esperable, ja que els joves es formen durant més temps i endarrereixen l’accés al mercat laboral, “potser per evitar la precarietat laboral”.
No hi ha bretxa generacional en activitats comel lleure, la cultura i l’hostaleria
En tot cas, aquest desajust afecta tots els sectors productius, tots els nivells educatius, amb especial èmfasi en formació professional (FP) perquè ja hi ha un dèficit de tècnics en el present i es preveu que augmenti. Això passa en tot el mapa espanyol. Per àrees geogràfiques, és més gran a les autonomies del nord-oest de la Península, precisament les que han patit els incendis aquest estiu. A Astúries, per cada 100 joves més joves de 30 anys n’hi ha 257 de més de 65 anys. A Galícia i Castella i Lleó, superen els 220.
Aquestes comunitats presenten, a més d’un greu problema de despoblació, de falta d’atracció a les activitats econòmiques que sustenten el territori: pescadors, ramaders, agricultors, agents forestals. L’informe, que analitza el pes de les oportunitats d’ ocupació que s’estima que hi haurà per reemplaçament generacional, calcula que només hi haurà un jove en aquestes activitats per cada quatre persones grans que es jubilin. Aquestes comunitats manquen, a més, d’un flux menor de la migració que en altres àrees i geografies ajuden al rejoveniment i a l’economia.
No obstant això, en nombres absoluts, on més es notarà l’absència de mà d’obra serà en aquelles comunitats més industrialitzades i amb més oferta de treball: Catalunya (amb un forat de 454.896 persones per al relleu), Madrid (473.396) i Andalusia (551.721), a més de la Comunitat Valenciana (365.543).
Els joves sembla que se senten menys atrets pels llocs de treball vinculats a la indústria i l’administració. Opten per formar-se en lleure, cultura i hostaleria, tres activitats en què no hi ha bretxa generacional. En canvi, només hi ha un jove per cada tres persones més grans en oficis d’artesans, industrials, oficis de la construcció, administratius.
En el grup d’artesans i treballadors qualificats de la indústria (oficis i professions de tipus tradicional en la indústria i la construcció), hi falta mig milió de persones joves. Unes 414.00 més en feines de tipus domèstic, cures personals, restauració, seguretat i comerç.
L’any 2024, el dèficit era més pronunciat en sectors de gran mida com l’administració pública (més de mig milió de persones), la indústria (474.000) o el comerç i reparació de vehicles (367.096).
L’estudi indica que hi ha activitats econòmiques que creixeran com a resultat de l’envelliment i que tenen una vinculació estreta amb l’FP, com és el cas del món de les cures.
Per Moso, Espanya té un repte estructural: “Ens falten joves, alguns se’n van fora, i els que tenim inactius no els traiem les espurnes”, lamenta. Hi ha un 20% d’atur juvenil, joves que ni estudien ni treballen, persones amb experiència no qualificades, i una entrada de migrants per formar. “Una societat que envelleix és més vulnerable, és menys innovadora, menys creativa i més dependent”, conclou. Segons el seu parer, la formació és la clau tant per aprofitar tot el talent com per arrelar al territori, especialment en zones rurals.
