El Marroc va condemnar dimecres a dos anys i mig de presó l’activista feminista marroquina Ibtissam Laixhgar, coneguda com a Betty , pel delicte de “blasfèmia” i “atemptar contra la religió islàmica”. La militant de 50 anys, coneguda per la defensa dels drets del col·lectiu LGTBIQ+, va publicar a les
xarxes socials el 31 de juliol una imatge en què apareixia amb
una samarreta on es llegia la frase en àrab i en anglès “ Al·là és
lesbiana”.
Laixgar, que després de fer-se viral la imatge a les xarxes va rebre insults i amenaces de mort que cridaven a lapidar-la o violar-la, acompanyava la fotografia amb un text en què qualificava la religió de “feixista, fal·lòcrata i misògina”. El Tribunal de Primera Instància de Rabat va condemnar també la dona a pagar una multa de 50.000 dírhams (4.700 euros).
El Tribunal també castiga la dona amb 4.700 euros de multa per “atemptar contra la religió islàmica”
Tot i que el Marroc està considerat un país políticament moderat en comparació amb d’altres de l’Orient Mitjà i el nord de l’ Àfrica, les relacions entre persones del mateix sexe són il·legals. A més, el Codi Penal marroquí, conforme al que disposa l’article 267-5, castiga “qui atempti contra la religió islàmica” amb una pena de sis mesos a dos anys de presó. El càstig pot pujar a cinc anys de presó si el delicte es comet en públic, fins i tot per mitjans electrònics.
Laixgar, cofundadora del Moviment Alternatiu per les Llibertats Individuals (MALI) i que
estava detinguda des del 12 d’agost, va explicar al jutge que la seva intenció no era ofendre ni atemptar contra la religió i que la seva acció formava part de la militància del moviment feminista internacional i la seva lluita
contra “la ideologia masclista i paternalista”.
La militant, psicòloga clínica de formació, va al·legar que havia publicat anteriorment la mateixa foto a internet, concretament el maig del 2025, sense que suscités cap reacció i que l’any 2022 la policia ja la va interrogar en relació amb una foto semblant, sense que s’hagués iniciat cap procés penal contra ella.
La resolució del cas ha generat una gran controvèrsia al Marroc i ha estat rebuda amb alarma per diversos grups de defensa de drets humans.
Hamid Sissuk, de l’ Associació Marroquina de Drets Humans, va assenyalar ahir que “no només el veredicte és injust, sinó que també amenaça la llibertat d’opinió i d’expressió”.
Una de les cinc advocades de Laixgar, Suad Brahma, va advertir d’un retrocés en la situació dels drets socials al regne marroquí i va afirmar que la seva clienta es referia a les religions en general, no pas a l’islam.
La defensa va afirmar que
portar la samarreta s’empara amb la llibertat d’expressió, un dret constitucional al Marroc, i va qualificar els càrrecs d’inconstitucionals.
