“Estic en tractament psicològic amb un diagnòstic d'estrès posttraumàtic”. Així ho explica la periodista Maribel Villaplana en un comunicat en el qual ofereix tots els detalls del menjar que va mantenir el dia de la DANA amb el president Carlos Mazón al restaurant El Ventorro i les conseqüències psicològiques que pateix des d'aquell dia. “La realitat és que m'he convertit en una diana. Una diana utilitzada políticament i alimentada amb insinuacions masclistes que han condicionat aquesta història des del principi”.
La periodista relata que l'àpat amb el president es va iniciar a les 15 hores a l'esmentat restaurant, i que la cita va finalitzar entre les 18:30 i les 18:45 hores (Mazón no va arribar al Cecopi fins a les 20:28 hores segons ell mateix confirmó). Acudí a aquella cita a petició del president, amb l'objectiu d'explorar possibles vies de col·laboració professional. Durant la conversa se'm van plantejar diverses opcions, entre elles presentar una candidatura a un càrrec a la televisió autonòmica, que vaig rebutjar de forma clara per convicció personal i profesional”.
Lee tambiénLa jueza de la dana rechaza que declare la periodista que comió con Mazón en El Ventorro
En el seu relat assenyala que “a partir d'allà, em va demanar la meva opinió sobre la situació de la televisió: quins aspectes considerava que funcionaven bé o malament i quins canvis podrien aplicar-se. Des de la meva experiència, vaig exposar el meu punt de vista, el que va derivar en un intercanvi d'opinions i va acabar en una sessió de consultoria de comunicació en la qual es van abordar qüestions pròpies de la meva especialitat”.
“En un moment determinat del menjar, continua el relat, el president va començar a rebre trucades que van interrompre la nostra conversa de manera continuada”. “Jo vaig continuar al restaurant, completament aliena a aquelles comunicacions: no vaig preguntar, no vaig participar, ni vaig conèixer en cap moment el seu contingut, i el president tampoc no em va traslladar cap inquietud al respecte. Vaig actuar, com sempre he fet, des de la discreció i el respecte que em caracteritzen”.
La periodista assumeix que va ser un “error” demanar-li al president que no digués que havia dinat amb ell
“Tot just entendre la magnitud del que havia passat, em vaig posar en contacte amb el president quan li va ser possible. En aquella conversa li vaig traslladar la meva angoixa i també li vaig demanar, de forma molt clara, que sisplau el meu nom no sortís”. Afegeix que “Li vaig explicar que em semblava profundament injust quedar vinculada a un capítol tan dolorós quan no havia tingut absolutament res a veure. Aquest va ser el meu error, perquè aquell silenci, encara que benintencionat, va alimentar l'especulació i, quan finalment es va saber, va desembocar en un assetjament brutal”.
Continua el seu relat assenyalant que “Els dies posteriors van ser un autèntic malson. Em vaig sentir absolutament perduda. I quan finalment es va donar a conèixer públicament que jo era la persona que havia estat amb el president durant aquell menjar, el meu cap va esclatar. Vaig entrar en un xoc que em va portar a un ingrés hospitalari”.
La periodista relata que la pressió li va provocar un xoc que oblligó la seva hospitalització
“Quan vaig sortir de l'hospital, la meva situació continuava sent extremadament delicada. No em vaig sentir amb forces per agafar jo les regnes i exposar-me directament. Per això vaig demanar a una persona de la meva total confiança que expliqués de part meva el succeït. Així es va fer públic llavors el relat dels fets”. “Estar allà aquell dia va ser una maleïda coincidència i un horrible cop de mala sort. Va poder haver estat qualsevol altre, però va ser aquell dia. El dia més difícil i dur per a milers i milers de valencians. Aquest és i serà sempre el meu turment, i hauré d'aprendre a suportar aquella càrrega durant tota la meva vida”.
