Canviarem el que significa tenir ous. Per ous”. Déu-n’hi-do els cops amagats de la ministra d’ Igualtat, que gracies a déu es diu Redondo i no pas Quadrats! Així ha presentat una campanya que té com a objectiu, no deixar de rascar-nos al
sofà aquest parell d’apèndixs en suspensió, sinó donar-los una
nova vida.
Jo soc un entusiasta de les campanyes institucionals perquè descobreixen coses que la ciutadania no havia imaginat mai. Així, gràcies a la recent “L’ABC de la calor” de la Generalitat he sabut que a l’Aire lliure és convenient caminar per l’ombra, és millor Beure aigua fresca que temperada i a Casa, evitar la solellada i deixar que corri l’aire (aconsellaven alguna cosa sobre ventiladors pero aquí ja em vaig perdre).
El Ministeri d’Igualtat anima a donar un altre ús –lingüístic– als ous
La campanya del Ministeri d’ Igualtat del Govern del Regne d’ Espanya forma part, al seu torn, de la campanya a favor de les noves masculinitats i agafa el bou per les banyes: no ni ha ningú més groller que l’ Estat.
Lee tambiénEl nostre fort és gastar
L’actor Paco León ens instrueix en un vídeo preciós i solemne a fi que expressions com “per ous” o “tenir ous” deixin enrere la caspa i es reciclin per a altres menesters, com ara “vestir-te com et vingui de gust” –suposo que va dirigit als joves, que vesteixen com els obliguen els pares–, “anar a comprar”
– Fary, et trobem a faltar– o “besar-te amb qui et mereixi” –mira que l’hi he dit a Laura Dern, i ni cas–.
El que no em queda clar és si algú, per exemple, es grata els testicles un dissabte i ho expressa així quan li pregunten “què estàs fent, amor?”... incorre en el fora de joc. Pot ser amonestat per l’expressió o és susceptible d’advertència pel fet per si mateix?
El segon dubte sorgeix amb els sinònims. A veure si m’explico: regeix la campanya per a aquells ciutadans que fan servir una paraula que comença per “co” i acaba amb “llons”? Si diem “ous”, el Ministeri d’ Igualtat recorda que serveixen per fer truites i el ventall d’accepcions és millorable –com el benestar de les gallines, sobretot les no infelices–, però ja veig que hauré de trucar al departament d’atenció al ciutadà del Regne d’ Espanya perquè m’aclareixin primer si tot és una conya o és de debò.
