Al llibre L’habitació tancada, Paul Auster deia que tota vida és inexplicable: “Per molts fets que s’expliquin, per moltes dades que es demostrin, l’essencial es resisteix a ser explicat”. Però la política, que forma part indissoluble de la vida, és sovint més inintel·ligible. No només perquè s’imposen cada vegada més les mentides, sinó també perquè els polítics estan convençuts que els ciutadans estem disposats a empassar-nos-ho tot. Com si les seves justificacions delirants fossin antiàcids que faciliten la digestió de les seves decisions.
Juan Manuel Moreno Bonilla
Poques notícies hi ha més sorprenents que el rebuig de la Junta d’ Andalusia a un quitament del Fons de Liquiditat Autonòmic, una línia de crèdit creada pel PP perquè les comunitats autònomes, a punt del col·lapse el 2012, es poguessin finançar en espera del nou model de finançament. El president d’ Andalusia, que semblava un polític seriós, ha renunciat a la condonació de 18.800 milions del deute que té amb l’ Estat, “perquè no és cap altra cosa que una operació política de Pedro Sánchez per complir un compromís amb ERC, el seu soci en el Govern central i suport clau en la investidura del president Illa”.
I? En l’ Antologia de l’humor negre, André Breton deia que els elefants es dibuixen més petits que al natural, però una puça sempre és més gran. Doncs bé, Moreno Bonilla il·lustra un pacte del Govern espanyol amb ERC com un proboscidi per no acceptar una milionada que li sembla de la mida d’un sifonàpter.
Moreno Bonilla rebutja un quitament del deute de 18.800 milions que ell va demanar
El més incongruent és que el mateix president d’ Andalusia reclamava a la ministra d’Hisenda i secretària del PSOE andalús aquest quitament que ara rebutja, quan el Govern espanyol va començar a parlar de la condonació amb els republicans catalans. La xifra disposada a condonar a la comunitat de Moreno Bonilla és 1.700 milions superior a la catalana.
Lee tambiénLa tensió permanent
Potser hauria estat més fàcil dir que el PP ha cridat a sometent per no donar-li un triomf a Sánchez, encara que perjudiqui la seva gent. Esclar que es trencaria aquella regla d’or que l’esmentat Breton va formular: ningú no accepta consells, però tothom accepta diners, així que els diners valen més que els consells. Doncs, per una vegada, no. A veure com ho expliquen.