La presumpta interferència russa en el GPS de l’avió amb què es movia la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en la seva gira per països de l’est per mostrar el suport comunitari davant les amenaces del Kremlin continua envoltada de misteri.
Les autoritats de Bulgària, al cel de la qual va tenir lloc l’inquietant episodi, la van atribuir inicialment a Moscou, per després desdir-se i assegurar que l’aparell només va experimentar una interrupció parcial del senyal, una cosa que sol passar en àrees molt poblades. Brussel·les, però, continua pensant que hi va haver una obstrucció russa deliberada.
L’alarma, infundada o no, alimenta en qualsevol cas les sospites i algunes certeses sobre les activitats de guerra híbrida amb què Vladímir Putin pressiona Europa sobretot des de l’inici de la invasió russa a gran escala d’ Ucraïna el febrer del 2022. Es tracta de ciberatacs, sabotatges d’infraestructures i campanyes de desinformació, entre altres accions subreptícies.
Segons dades del Centre d’ Estudis Estratègics i Internacionals ( CSIS) de Washington, el nombre d’atacs híbrids russos contra objectius europeus i nord-americans gairebé es va triplicar entre els anys 2023 i el 2024, després d’haver-se quadruplicat entre el 2022 i el 2023. Malgrat que algunes accions es dirigeixen contra països d’Europa occidental, com ara Alemanya, França o el Regne Unit, els episodis de sabotatge, que s’han anat incrementant els últims mesos, afecten cada vegada més els països del flanc est de l’OTAN, sobretot a Polònia i països bàltics, i a Finlàndia i països nòrdics.
Ciberatacs, drons, incendis provocats i ingerència electoral han augmentat des de la invasió d’Ucraïna
Segons un informe de sis països riberencs del mar Bàltic difós ahir per la televisió sueca SVT, entre el gener i l’abril un total de 122.607 vols de 365 aerolínies es van veure afectats per senyals russos que van interferir en el GPS i altres sistemes satel·litaris. Les distorsions van impactar en els espais aeris de Suècia, Finlàndia, Polònia i els tres països bàltics. El rastreig de les autoritats ha portat a localitzar emissors d’interferències a Kaliningrad, Sant Petersburg, Smolensk i Rostov.
Una altra eina d’assetjament són els drons, que cauen de tant en tant a l’est de Polònia i Romania sense que sigui senzill verificar si va ser per error o per voluntat. Cas més recent, denunciat pel Govern polonès: la nit del 19 al 20 d’agost, un dron militar rus va impactar a prop d’ Osiny, un poble a cent quilòmetres de la frontera ucraïnesa.
“ Rússia fa servir sistemàticament tàctiques de zona grisa, que impliquen accions que no arriben al llindar d’una guerra oberta. Un dron que s’estavella en territori polonès no equival a un atac amb míssils, però les seves repercussions polítiques i psicològiques són significatives. Cada incident d’aquesta mena posa a prova la resiliència dels sistemes de defensa polonesos i també la determinació de l’OTAN”, sosté Lukasz Wojdyga, analista del laboratori d’idees polonès Institut Empresarial de Varsòvia ( WEI). “A la guerra híbrida, la informació és tan crucial com l’armament, i els senyals de confusió en l’enemic encoratgen noves provocacions”, afegeix.
El catàleg de guerra híbrida russa és variat: des de la ingerència en eleccions amb campanyes a les xarxes socials, com va passar amb les presidencials de Romania el novembre del 2024, anul·lades per aquest motiu pel Tribunal Constitucional; fins al sabotatge d’infraestructures al mar Bàltic, de difícil atribució perquè solen ser trencaments de cables submarins per àncores de vaixells de la flota fantasma russa o de vaixells xinesos. Així va passar el desembre del 2024 amb l’ Estlink 2, cable elèctric entre Finlàndia i Estònia afectat per un petrolier fantasma rus.
Entre el gener i l’abril, gairebé 123.000 vols en països del mar Bàltic es van veure afectats per distorsions russes
I també hi ha l’ús de la migració irregular per desestabilitzar la UE, com es va veure a l’hivern del 2021 a la frontera polonesa amb Bielorússia, país aliat de Putin, quan onades de migrants de l’ Orient Mitjà enganyats intentaven creuar per arribar a Alemanya. La migració instigada per Moscou i Minsk va afectar també Finlàndia i els països bàltics, i continua tenint lloc, malgrat que en números més baixos.
“En l’àmbit estratègic, aquests atacs busquen principalment un efecte psicològic; el seu objectiu és crear una sensació d’inseguretat en la població, transmetent el missatge que, malgrat la distància geogràfica, actors com Rússia poden causar danys socials directes”, assenyala l’analista Jannik Hartmann en un recent informe de la Societat Alemanya de Política Exterior ( DGAP), laboratori d’idees a Berlín. “Alhora, soscaven deliberadament la confiança en els mecanismes de defensa dels estats i en les aliances de defensa col·lectiva com l’OTAN”, conclou Hartmann.
Polònia, aliat clau d’ Ucraïna i centre neuràlgic de la logística de l’OTAN, apareix de manera prioritària a l’espiell híbrid del Kremlin. El Govern polonès atribueix a Rússia l’incendi del 12 de maig del 2024 que va destruir el centre comercial Marywilska 44 de Varsòvia, que tenia unes 1.400 botigues. El foc va tenir lloc de nit, per la qual cosa l’establiment estava tancat i no hi va haver víctimes. En resposta, Polònia va tancar el consolat rus de Cracòvia.
Des de començament d’any, els ciberatacs a Polònia han augmentat més del doble en comparació amb el 2024. També Estònia ha patit un notable augment de ciberatacs. Al maig, Letònia va advertir sobre agents russos que recopilaven informació d’infraestructures fent veure que eren turistes. I Lituània acusa el Kremlin de l’incendi al març d’una botiga de mobles d’ IKEA a Vílnius.
Bulgària nega ara que Moscou interferís el GPS de l’avió de Von der Leyen, però Brussel·les creu que sí
Només el 2024, més de dues dotzenes de presumptes sabotejadors prorussos van ser arrestats en diversos països europeus. Les agències d’intel·ligència occidentals coincideixen que l’expulsió massiva d’agents i diplomàtics russos a partir de la invasió a gran escala d’ Ucraïna ha obligat Rússia a adoptar un nou model: ja no es tracta d’agents russos instruïts a les seves casernes secretes, sinó de simpatitzants poc destres, reclutats al lloc per via digital, i coordinats des de Moscou. La guerra híbrida és líquida, flexible i adaptable, per la qual cosa pot evolucionar cap a nous mètodes i cap a nous perfils personals.
