L’estiu de Vladímir

Aquest ha estat el gran estiu de Vladímir, de Vladímir Putin. I el de la gran humiliació europea. Primer va ser la foto d’ Escòcia entre Ursula von der Leyen i Donald Trump pels aranzels. Després, la cimera d’Alaska en què Trump va obsequiar Putin amb els honors més alts. Posteriorment, la foto dels principals mandataris de la UE com alumnes díscols asseguts davant el professor autoritari al despatx oval, filtrada convenientment per la Casa Blanca.

Com a europea no puc sentir més vergonya. Com a espanyola no puc sinó respirar alleujada perquè Pedro Sánchez, pel seu enfrontament amb Trump i la crítica a Israel pel genocidi de Gaza, no fos convidat. I, finalment, els bombardejos sobre la representació de la UE a Kíiv i el pirateig del GPS de l’avió de Von der Leyen atribuït a Rússia. Un estiu dramàtic per als liberals, fabulós per als règims autocràtics. I les ciutats, consolidant-se com el gran bastió de la resistència democràtica.

En vista d’aquest escenari, és imperatiu que la UE reaccioni. I això passa, en primer lloc, per deixar de postrar-se davant Trump pensant que s’obtindrà la seva gràcia. Com Daniel Ziblatt adverteix a Foreign Affairs a propòsit de Weimar i l’ascens del nazisme, “la democràcia es trenca a través de l’abdicació” quan es pensa que “cedir només una mica de terreny és més pràctic que enfrontar-se al líder autoritari”.

Però és que, a més, Trump, més enllà de buscar l’adulació dels qui l’envolten i la submissió de tot un país, que no és poc, no és el veritable perill per a Europa. Ho és mentre continuï ballant al so de Putin i continuï dinamitant la democràcia dels Estats Units, però la veritable amenaça és Rússia, amb Putin desplegant la seva venjança anhelada sobre Occident i avançant en la reconquesta de l’ Est. Per això, la UE ha d’invertir ja en autonomia estratègica, forjar una aliança duradora amb països com el Regne Unit, Noruega, el Canadà, el Japó, Austràlia o Nova Zelanda.

I, imprescindible, abordar amb emergència la gran amenaça interior, el malestar social per l’alt cost de la vida i el difícil accés a l’habitatge, que dona ales als partits pro Putin, des de França fins a Alemanya, passant per Hongria, Itàlia o Eslovàquia. No hi ha cap alternativa. O Europa reacciona. O veurem la gran capitulació.