Rodalies ha patit una gran marginació i és el servei més deteriorat i el que pitjor tracte ha rebut per part de l’ Administració”. Podrien ser paraules de qualsevol dels més de 400.000 usuaris que cada dia fan servir aquest sistema de transport ferroviari a Catalunya i que pateixen, també diàriament, les seves deficiències. Però són paraules pronunciades pel ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, responsable màxim del sector, quan va comparèixer al Congrés dels Diputats dijous passat. Es pot dir més alt, però no més clar: Rodalies és el pitjor servei ferroviari del país, i el ministre amb més responsabilitat en la matèria ho ha reconegut així en seu parlamentària.
Les incidències a Rodalies són una constant des de fa decennis i es mantenen en l’actualitat. Això podria semblar una constatació genèrica, d’una certa vaguetat. Però té una base tan mesurable com lesiva per a l’interès general, que es pot descriure, i s’ha de fer, amb tot detall. La secció Viurepublica avui una anàlisi detallada de la marxa d’aquest servei els dos últims mesos, el juliol i l’agost, concretament a les línies R4, R2Sud, R3, R1 i R2 Nord. Les conclusions que s’extreuen d’aquesta anàlisi donen una idea de l’enorme dimensió del problema.
Per exemple, aquesta: durant aquest període, no hi va haver ni un sol dia durant el qual no es registressin incidències en el servei. En total, es van comptabilitzar 249 incidents imprevistos, és a dir, no imputables a les obres en curs, en les quals els talls d’activitat ja estan previstos, i va ser l’R3, que enllaça l’Hospitalet de Llobregat amb Puigcerdà, la perjudicada amb més freqüència, en un total de 84 vegades.
El ministre Óscar Puente ha reconegut que aquest servei és la xarxa més deteriorada i maltractada
La causa més reiterada d’aquestes interrupcions del servei –166 sobre el total ja apuntat de 249– són les relacionades amb les fallades dels trens, que solen portar molts anys circulant i sovint voregen l’obsolescència. Els incidents derivats de la infraestructura, ja sigui a les vies o a les estacions, van sumar 73, i els atribuïbles a fallades operatives en van ser 20. Les causes restants (meteorologia adversa, incendis, atropellaments, indisposicions de passatgers, vandalisme) van ser responsables d’una quota molt inferior. El juliol i l’agost, a més a més, es van cancel·lar un total de 1.500 serveis programats.
Sabem, doncs, què passa i per quins motius. Però també sabem que les solucions no arribaran pas demà. El ministre Puente va admetre en l’esmentada compareixença parlamentària que es continuaran produint incidències en el curs dels dos propers anys, si més no. Aquest és el termini en què s’espera que produeixi efectes positius per al servei, posem per cas, la posada en servei de nous vagons, ara en construcció, com els més de cent que s’estan muntant a Santa Perpètua de Mogoda, majoritàriament destinats a Rodalies. I també el termini en què s’haurien de completar desdoblaments de via, necessaris alhora que demorats, com el de Parets-la Garriga. Per bé que són nombrosos els que trigaran molt més a realitzar-se.
La Generalitat de Catalunya va presentar, el juny passat, com “una fita històrica” l’acord assolit amb l’ Estat per tancar el traspàs de Rodalies a l’Administració catalana, una promesa del govern de Rodríguez Zapatero ja fa gairebé vint anys, però que no s’ha concretat fins ara. Salvador Illa, president de la Generalitat, es mostrava ahir esperançat, en l’entrevista concedida al nostre diari, davant els fruits que pot donar aquest acord. I expressava la convicció que es podrà oferir un servei més satisfactori millorant les vies, comprant nou material rodador i desenvolupant-ne una governança més propera al territori.
A petició d’Illa, el Govern es reuneix demà amb Renfe i Adif per demanar mesures urgents
No dubtem sobre el desig del president de millorar aquest servei. Però val a dir que l’ Estat conserva una participació majoritària en la societat mixta creada en ocasió del traspàs de Rodalies, i la seva contribució, doncs, continuarà sent determinant. Potser per això, i després d’un estiu com el ja descrit, ple d’incidències, Govern, Renfe i Adif es reuniran demà. Salvador Illa, que va ser el convocant d’aquesta trobada, exigeix mesures “urgents, contundents i estructurals”. És cert, com apuntàvem, que les reformes ferroviàries porten temps. Però també ho és que les de Rodalies no es poden demorar gens ni mica, quan l’ Executiu català s’ha compromès a tirar-les endavant i quan el Govern central ha reconegut un dèficit inversor històric. Hi ha molt a fer: no només recuperar el temps perdut, també projectar el futur.