Europa, desperta!
L’abril del 2020 escrivia un article en aquest diari amb el mateix títol que el d’avui: “Europa, desperta!”. I si en aquell moment la proposta tenia gairebé un sentit d’avís previsor tenint present el que dominava el panorama sociopolític, ara el to és d’alarma, gairebé d’angoixa. El món ens ofereix un escenari dominat per tendències autocràtiques o totalitàries, amb confrontacions no simplement ideològiques sinó clarament bel·licistes, amb uns paràmetres que s’allunyen dels valors de la llibertat, de la pau, de la democràcia i del reconeixement de la diversitat com a element enriquidor del progrés de la humanitat.
I Europa, en aquest escenari, perd pes; està en camí d’assumir una trista irrellevància. No només ens maltracta Rússia, també ens ignora la Xina i els seus nous aliats, i ho agreuja tot plegat el menyspreu imperialista d’uns Estats Units que només contemplen la Unió Europea com un servidor, que volen dòcil i submís, de les seves ambicions. I a tot això s’afegeix la pròpia divisió interna entre els europeus, amb l’aparició d’euroescèptics, deixebles no confessats del trumpisme, i per tant més propers a una Europa allunyada dels seus orígens i de la seva raó de ser.
La polarització, la radicalitat com a vehicle d’expressió de les diferències, arracona el diàleg, el compromís col·lectiu; sembla més important aniquilar l’adversari que buscar els terrenys de coincidència. Europa necessita construir, i en canvi s’ha instal·lat en el destruir i destruir-se com a objectiu.
Europa, desperta! Reacciona! Ja no hi ha excuses; tot és massa evident. Europa ha construït l’espai de llibertat i de benestar més important del món. Ara, noves dificultats ho fan més complicat de mantenir i d’avançar. Però s’ha de fer; fora d’aquesta ambició no hi ha altra cosa que la misèria, l’empobriment col·lectiu, la pèrdua de llibertat, l’autoritarisme que obre les portes al totalitarisme més depredador. Evitar-ho justifica –gairebé imposa– una forta entesa democràtica de tots aquells que, malgrat discrepàncies, fan dels valors d’Europa la base del seu programa polític.
Necessitem refer les bases d’una democràcia que respecti i integri les diferències
L’odi que substitueix el reconeixement de la discrepància és tot el contrari del que l’europeisme vol representar i servir. I que quedi clar: al marge de l’europeisme i de la pluralitat només hi ha l’abisme. Cal lluitar per fer front al que el trumpisme representa, però per fer-ho caldria lluitar simultàniament per refer l’esperit europeista. Parlem molt dels aranzels de Trump, però ens oblidem dels aranzels encara vigents a l’interior de la Unió Europea. La unitat no s’escriu sense solidaritat, ni sense consens, ni sense pacte. I les posicions dels que volen l’extermini de l’adversari polític són incompatibles amb els valors europeistes.
Ucraïna és un tema europeu. I Gaza també. El paper del futur d’Europa es juga, a la vegada, en aquests dos fronts. Per Trump no és el temps de la defensa; és el temps de la guerra. Per Europa és el temps de la pau com a expressió de llibertat. I en aquest sentit cal valorar el paper de la Gran Bretanya, que s’apropa a Europa –malgrat no estar a la Unió– quan països europeus se n’allunyen. I, per tant, cal valorar l’apropament que Espanya i la Gran Bretanya protagonitzen. Els seus governs estan en crisi, certament, però els seus adversaris interns ho denuncien amb l’entusiasme d’un escepticisme europeista que fa por.
Rellançar Europa seria tant com rellançar els països que s’ho proposin. La Inquisició, aquí, ens va allunyar d’Europa; ara ho podria fer de nou. Despertem aquí per servir Europa, però també per no perdre el fil conductor de la trajectòria democràtica iniciada el 78. Europa, aleshores, era una referència. Ara és el nostre projecte, i, per tant, en som també responsables. I no podrem rellançar Europa si el que ens domina és la destrucció interna. Necessitem refer les bases d’una democràcia que respecti i integri les diferències. Que vulgui cohesió i no confrontació. Molt difícil? Potser sí, però absolutament necessari.
Europa, desperta; i cadascú de nosaltres també.