Les vacances permeten descansar, però també es poden aprofitar per reflexionar, per temperar els ànims, per definir nous estils que facilitin assumir el futur des de noves perspectives més constructives, més atentes als problemes reals i urgents de la nostra societat. Certament, hem viscut una etapa molt convulsa de la política espanyola i europea. Una imatge de corrupció generalitzada ha dominat el debat polític. Més enllà dels casos concrets, viscuts des d’una pressió mediàtica sense precedents, les acusacions recíproques han construït relats de gran transcendència que han esborrat del mapa polític tots els altres problemes que afecten i condicionen la realitat social. La desqualificació de l’adversari es porta a l’extrem d’institucionalitzar l’insult, defugint la responsabilitat que a tots els actors polítics els correspon com a servidors de l’interès general. I això no val.
Evitar la corrupció és una lluita imprescindible, però serà llarga. Fins i tot per a aquests supòsits, les garanties de l’Estat de dret s’han de respectar; les presumpcions no es poden substituir per acusacions no fonamentades, prescindint de proves judicialment contrastades i de processos que requereixen el seu temps. Això no afebleix la necessitat de fer-hi front, d’establir mecanismes i previsions que permetin detectar la pràctica corrupta des de l’inici.
Cal extremar les precaucions i les sancions, però les acusacions no justifiquen la paralització ni de l’acció de govern ni de la tasca d’una oposició responsable que no faci de la corrupció dels altres un pretext per no donar resposta a la resta de problemes de la societat.
Això seria tant com fer pagar als ciutadans un doble cost de la corrupció. D’una banda, el malbaratament dels recursos públics; de l’altra, el cost de la inacció, de la manca de resposta a les necessitats de la gent. De la projecció social de les pràctiques corruptes, se’n deriva una crisi més perillosa: el desgast del sistema democràtic. I d’això tot el món polític en seria responsable.
Les acusacions de corrupció no justifiquen la paralització de l’acció de govern ni de la tasca d’una oposició responsable
La societat en pagaria el cost de la devaluació, però els responsables són tots els que s’instal·lin en un debat sobre qui són els protagonistes de la corrupció, oblidant-se de la seva obligació de no defugir la responsabilitat sobre el futur del país, viscut des del present més rigorós.
A Gaza segur que s’hi amaguen pràctiques corruptes. Però la responsabilitat d’Europa és la de no abandonar les víctimes d’una persecució inhumana que mata cada dia gent que només demana sobreviure, ells i els seus. El silenci pot ser una manifestació de corrupció. A Gaza ho és. I la llista podria ser, malauradament, molt llarga. Massa exemples.
Lee tambiénIndiferència, no!
A casa nostra, els problemes ens envolten. Problemes molt bàsics que afecten la vida dels ciutadans. I la resposta no pot ser, únicament, que estem perseguint la corrupció i prou. Aquest
és un objectiu prioritari, però també ho és la lluita contra la desigualtat, la defensa del pluralisme i la diversitat, la recerca d’una cohesió social justa. Certament, aquests objectius es fan incompatibles amb una corrupció no perseguida, però l’acció d’aquest propòsit –en homenatge als valors que la convivència democràtica ens imposa– no pot negligir, ni renunciar, ni posposar tot allò que pugui millorar la condició de la gent. Per al Govern i l’oposició aquest és un compromís indefugible.
Per això cal aprofitar les vacances per descansar, però sobretot per reflexionar, per definir compromisos que vagin més enllà del “tu més” o del “mira que tu”. La política és molt més que això. Servir la comunitat comporta dificultats, perquè la condició humana ens posa a l’escenari pràctiques i comportaments que ens revolten. Denunciar només la corrupció no és el que s’espera del servidor públic; cal denunciar, perseguir, evitar, però alhora cal lluitar també, per exemple, per una política d’habitatge més justa i eficaç.
És temps de reflexió; per a tothom. Molts diuen que, acabat l’estiu, comença una nova etapa. Deu ser veritat? Sense insults, sense desqualificacions com a refugi de la incompetència!. Si descansar serveix per a això, les vacances quedarien molt justificades. Amb aquesta il·lusió, bones vacances a tothom.