I el mòbil es va morir de sobte

L’escriptor alemany Werner Fuld va escriure un Diccionario de últimas palabras, després d’haver conegut el desig del poeta i diplomàtic Chateaubriand, que pensava que els homes il·lustrats s’acomiadaven d’aquest món deixant un últim missatge per la posteritat que recapitulava la seva vida i la seva obra. Fuld va reunir centenars de testimonis, i es va adonar que la gent quan se’n va d’aquest món no acostuma a estar gaire inspirada. A un il·lustre literat com el nord-americà Walter Whitman, que va estar buscant durant anys una expressió adequada per al moment decisiu, no se li va passar pel cap una altra cosa que exclamar “merda!”, just abans d’expirar.

I ho entenc, a mi fa una setmana se’m va morir el mòbil i vaig manifestar el mateix terme escatològic quan vaig veure que no podia tornar-li la vida. Les alternatives del tutorial que vaig trobar a internet no em van permetre recuperar-lo i, quan vaig anar a Apple, no van poder fer res per salvar el meu smartphone. L’amabilíssima empleada em va dir que fins aquí havíem arribat, amb sentides paraules de forense tecnològic. Va ser llavors quan vaig repetir: “Merda!”, un terme que només faig servir excepcionalment, perquè resulta molt ordinari. Estic intentant exclamar al seu lloc “ femta!”, perquè la consideració de veu científica em sembla més ­elegant.

La veritat és que quan se’ns mor el mòbil, una cosa nostra es mor. Com que no recordava l’ID i tenia la contrasenyaen l’aplicació Recordatoris de l’iPhone, vaig haver d’esperar tres llargs dies amb les seves nits per poder insuflar-li vida al nou smartphone. De sobte, m’havia quedat sense connexió amb el món. A més, amb el mòbil conto els passos que camino, jugo al solitari, veig pel·lícules, escolto la ràdio, llegeixo diaris... És el meu àlbum de fotos, la meva col·lecció de cançons, la meva agenda, el meu meteoròleg. Durant tres dies he estat absent i m’he sentit transparent. Vaig haver de mirar-me al mirall per tenir la certesa que jo seguia viu.

No ens ha d’estranyar que Alexander Bell, inventor del telèfon, es morís demanant més temps per veure’n l’evolució: “Em queda molt per fer”, va recollir Fuld en la seva antologia de comiats.