Obertura del curs polític, obertura de l’any judicial, obertura del procés i dels procediments per a la presentació dels pressupostos generals de l’Estat per part del Govern: el que abans s’entenia com un inici ara s’interpreta com a actes de tancament, com el final de tot allò que s’intenta emprendre.
L’obertura de l’any judicial és protagonitzada per un fiscal general de l’Estat processat per un suposat delicte de revelació de secrets; la negociació política del Govern central per aprovar els primers pressupostos, després de dos anys sense aconseguir-ho, roman atrapada en un laberint d’acords que ofereix poques possibilitats d’èxit, i l’inici del curs polític arriba sota el diagnòstic compartit per moltes anàlisis que s’està a prop d’un avançament electoral.
Obertura de l'any judicial
Els intents de la política espanyola de fer compatible l’obertura i el tancament ens fan pensar en l’advertiment popular: “Si intentes asseure’t en dues cadires alhora, pots caure pel forat que les separa”. Els partits polítics, sense excepció, com que no tenen clar si comença un nou curs polític o finalitza, estan arribant a una situació de caiguda de la política espanyola que els condueix a la inacció.
Els partits polítics estan arribant a una situació de caiguda de la política espanyola que els condueix a la inacció
Mentre que l’Executiu i els partits de l’oposició veuen com es cronifica el problema de l’habitatge, es consolida la crisi de la xarxa ferroviària i es jutgen els casos de corrupció, es deixa d’actuar per preparar-se per afrontar un 2026 que estarà marcat per la delicada situació política i econòmica a França i Alemanya, que impactarà en l’economia espanyola. La percepció, cada vegada més estesa entre l’opinió pública i els partits, que estem davant d’una obertura fallida del curs polític ja condueix a assenyalar que la presentació i la tramitació dels pressupostos generals no són més que les d'uns pressupostos electorals i que les mesures que pretén impulsar el PP en matèria d’immigració obren la porta a futurs pactes amb Vox després de les eleccions generals.
Lee tambiénAutosuficiència patriòtica
La determinació del PP d’accelerar la caiguda del Govern espanyol i la del Govern de recuperar la confiança dels ciutadans desemboca en una suma zero: el que guanya un partit ho perd l’altre, i viceversa. La situació a la qual assistim és la d’una política sense idees, on les iniciatives que s’emprenen no tenen com a objectiu resoldre el problema, sinó perllongar-lo.
El terme obertura designa inici, començament, esperança, confiança; mentre que tancament implica clausura, paràlisi, desconfiança i final. Avui la política espanyola està atrapada entre les dues paraules.