La ciclista i exprofessora que ha fet fortuna amb la venda d’escenes de caràcter sexual a Onlyfans invoca ara el dret de supressió als cercadors (dret a l’oblit) per tal d’eliminar continguts que ha pujat a la xarxa els darrers anys. Jurídicament, es tracta d’una qüestió complexa perquè entra en conflicte amb el dret a la informació i a la persistència de la memòria de continguts que s’han fet públics. Però independentment del que diguin els juristes, hi ha qüestions de sentit comú que ajuden a entendre per què la seva decisió ha desencadenat una allau de comentaris negatius. Per començar, la raó que invoca per prendre-la és d’un infantilisme commovedor. Declara que es creu amb dret a eliminar el seu passat “perquè ja no reflecteix qui soc ni com desitjo ser recordada”.
Se m’acudiria a mi demanar a aquest diari la supressió d’un article de fa deu anys perquè “ja no reflecteix qui soc”? Potser ja no em plau la idea que hi defensava, perquè deu anys més tard soc una altra, però el que està fet, està fet. Se li acudiria a vostè regar la plaça del poble amb fulls on hi ha impreses les seves parts íntimes i, un temps després, sol·licitar als transeünts que es van llançar a recollir-los que li retornin el paperet perquè vostè “no vol ser recordat” només pels seus ous? I, tanmateix, vostè tindria més dret que ningú a la devolució dels fulls, perquè no va demanar res a canvi i perquè no ho va fer en qualitat de personatge públic.
No hi ha pau a internet; ni hi ha oblit; encara menys amb la IA
Donar-se a conèixer té un preu, especialment quan cobres per fer-ho, i qualsevol cosa hauria estat millor per a l’afectada que divulgar el seu canvi de rumb invocant el dret a l’oblit, entre altres coses perquè ha regalat a Google milers d’enllaços suplementaris sobre el seu cas. Segurament la millor manera d’aconseguir l’oblit és oblidar-se de si mateixa i deixar de donar-se massa importància.
Lee tambiénDel ‘lapao’ a l’Olibón
D’altra banda, el resultat de la petició, encara que li sigui favorable, mai no podrà satisfer-la: no hi ha pau a internet. Ni hi ha oblit. Encara menys amb la IA, que complica enormement l’eliminació de dades del passat. Però, a canvi, tampoc hi haurà posteritat tal com la coneixem ara. No cal que ens preocupem per com ens recordaran: la velocitat sobrehumana del mitjà impedeix que el record es consolidi.