Famílies i mestres adverteixen que el pla antibullying dissenyat pel grup d’investigació CREA no fomenta l’escola inclusiva, és segregador per als alumnes i potencialment nociu. La metodologia crea un llenguatge propi per als membres de la comunitat d’aprenentatge i exigeix aplicar pràctiques que, aplicades al peu de la lletra, poden ser nocives per al desenvolupament dels nens.
Les comunitats d’aprenentatge van ser creades pel grup d’investigació CREA, controvertit al sector acadèmic pel seu hermetisme, i ara mateix a l’ull de l’huracà, després que un grup de dones denunciessin a la UB el seu fundador, Ramon Flecha, per assetjament sexual.
Després del reportatge de RTVE i Ràdio 4 publicat dimecres sobre el pla antibullying de CREA, un grup de pares d’una escola de Mataró es van posar en contacte amb La Vanguardia per relatar la seva experiència, que ha portat famílies a treure els fills del centre i mestres a demanar trasllats. La rigidesa del mètode no permet crítiques, assenyalen.
La c omunitat d’ aprenentatge es va implementar fa uns vuit anys en aquest centre. “Al principi, et fies del que et diuen perquè t’expliquen una cosa que està bé, però de mica en mica et vas adonant que no és adequada”, assenyala el pare de dos nens d’aquesta escola, que, com la resta, tem donar el seu nom per les represàlies de la direcció. “Si no els agrada el que dius, et castiguen”. La metodologia implanta un consens en la comunitat per la qual els membres aïllen el nen que pega, insulta o crida. “Els companys corren el que es diu la ‘cortina màgica’ i el deixen de banda. No poden ni parlar-hi ni jugar-hi fins que el grup torna a acceptar-lo”, explica una mare d’una alumna de primària. Segons el seu relat, això pot passar no per una qüestió d’un assetjament (una agressió continuada en el temps i amb visibilitat per a un grup), sinó per qualsevol petit mal comportament, com ara un conflicte entre dos nens per una joguina.
Es vol perjudicar l’honor de Flecha, raonen centres amb el mètode de comunitats d’aprenentatge
A parer seu, això seria com enviar el nen al racó de pensar, però no només una estona sinó un temps establert: mitja jornada a infantil i un dia a primària. El retorn es produeix si el grup i el mestre tornen a acceptar-lo després que s’hagi disculpat. O bé se’l torna a introduir si fa una bona acció. Mentre això no passa, es despenja la foto de l’alumne del mural anomenat “El club dels valents”. CREA justifica aquesta actuació sostenint que un alumne no ha d’estar dintre del grup si manté comportaments agressius i que amb aquest mètode els nens aprenen a defensar les víctimes i aïllar l’agressor.
“La diversitat a l’aula és enorme”, explica una mare. “Hi ha nens molt moguts que estan mig curs expulsats sense poder jugar amb els altres al pati ni al parc, perquè aquestes pràctiques es mantenen després de l’ escola”. Els pares es pregunten què passa amb els nens que no passen una bona ratxa i el seu comportament és fruit del malestar. “Potser el que necessiten és una abraçada”.
Quan les famílies posen en qüestió aquestes pràctiques tan poc en línia amb l’escola inclusiva que s’impulsa des de l’administració, la direcció d’aquest centre “corre una cortina màgica” i envia articles publicats en revistes científiques o diaris del grup CREA, firmats per algun dels seus membres, que avalen la suposada efectivitat del mètode. “Això és com allò de Juan Palomo, jo ho faig, jo ho valido i jo m’aplaudeixo”, critica una mare.
Les comunitats d’aprenentatge estan assentades en centenars d’escoles de Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica. Molts centres i professors, alguns consultats per aquest diari, les defensen perquè proporcionen mètodes com “les tertúlies dialògiques” per resoldre conflictes i consideren que les explicacions de pares com els del centre de Mataró estan fora de context i pretenen desprestigiar el grup i el seu fundador per qüestions com el presumpte assetjament sexual o les pràctiques sectàries del grup, que no tenen a veure amb la difusió de la metodologia educativa.
Quan els pares posen en qüestió aquestes pràctiques, la direcció mostra articles del grup CREA
Al juliol la UB va obrir una investigació després que 11 dones acusessin als mitjans de comunicació Ramon Flecha, catedràtic emèrit de 73 anys i impulsor de CREA, vinculat inicialment amb la UB, per presumpta coerció sexual, abús de poder i control emocional. Aquest grup va ser investigat el 2004 i el 2016.
