‘Poesía de la Cábala’
Harold Bloom, historiador nord-americà de la literatura (el del celebèrrim “ canon”), va ser un gran amic de Peter Cole i un dia li va dir: “ Peter, estàs ordint un gran llibre!”, a propòsit del seu The dream of the poem , obra que és a la base de l’apareguda en espanyol, el millor llibre actual sobre poesia mística jueva: Poesía de la Cábala ( Vaso Roto), subtitulat Poemas místicos de la tradición judía , model (413 pàgines) de coneixement sobre càbala, amb versos hebreus traduïts per primera vegada al castellà (per Aurelio Major, poeta, traductor, antòleg i editor). Un diamant preciosament tallat, de gran resplendor. “Divinitat per entregues”, dirà Borges de la càbala, brollador subterrani que de vegades aflora per afinar l’ànima de la humanitat. Cada pàgina d’aquest llibre ens millora una mica.
Família jueva?
Sí, malgrat no ser religiosos.
I vostè ho ha estat?
Preferia el beisbol. Jugava bé.
Però avui és poeta, oi?
La pilota... caient del cel a la meva mà.
Com diu?
Vaig llegir un poema de Rilke sobre aquesta imatge.
I això el va fer poeta?
I les oracions de la sinagoga de la meva infantesa també: hi havia una cosa amagada allà que em magnetitzava...
I què va fer?
Prendre tres decisions: ser poeta, estudiar hebreu i viure a Jerusalem. Tenia 21 anys.
Què van dir els seus pares?
Quins pares s’alegren del fill que diu “seré poeta”? Es van angoixar! Veure amb el temps els meus llibres els va alleujar.
Poesia mística?
És la meva especialitat i inspiració: la càbala, que és la poesia mística jueva.
Càbala: què significa en hebreu?
Recepció de la tradició.
Quina tradició?
Que Jahvè va crear el món, però abans d’això hi havia alguna altra cosa prèvia...
Què hi havia abans de la creació?
Abans hi havia les vint-i-dues lletres.
Les lletres hebrees?
Unes masculines i unes altres femenines, lletres copulant entre si.
El verb engendrant el món?
Així Jahvè crearà el món, sí. La càbala és oral primer. I cristal·litzarà després en poemes cabalístics... en aquesta Península.
A la península Ibèrica? Per què?
La càbala aquí va madurar al segle XII en comunitats hebrees a Girona, Barcelona, Saragossa, Sòria, Toledo...
La càbala és judaisme doctrinal, o no?
És una vivència individual de divinitat. I per això molts cabalistes van ser perseguits per molts rabins.
Càbala és sinònim de poesia mística?
Sí, gairebé. El cabalista empra lletres i paraules per acostar-se al Déu incognoscible. Veure Déu... seria cremar-se.
Incognoscible?
El cabalista sap que el coneixement absolut és inabastable. Ser savi és saber-ho.
Però la poesia ens acosta a Déu, oi?
Els àngels canten lloances a Jahvè en un cor de càntics entorn del seu Tron... i els poemes del cabalista aspiren a arribar-hi.
I al rabí això el disgusta?
“Són bestieses!”, et dirà. Entén que prou feina té ell amb tenir cura dels feligresos de la seva comunitat religiosa.
A quines fonts va anar vostè?
A un amic i inspirador de Walter Benjamin, Gershom Sholem, que va deixar dit que “després d’haver estudiat tots els textos sacres... vaig sentir que hi havia d’haver alguna cosa més”.
I què és aquest “una mica més”?
La càbala, cor secret del judaisme... o els marges del judaisme, si vol.
Parli’m d’un poeta cabalista.
Sabatai Seví, que va escriure en judeoespanyol aquest suggeridor vers: “La redempció d’Israel vindrà d’ Ismael”.
Què volia dir?
Ismael és pare dels ismaelites: els musulmans. I Seví es va convertir a l’islam!
Poesia hebrea arabitzada? El món jueu i l’islàmic es toquen, van agermanats?
Hi ha poesia així a Espanya, que és Al-Andalus (islàmica) i Sepharad (jueva): poetes cabalistes van aplicar retòriques islàmiques, com Dunash ben Labrat (s. X).
Viu vostè a Jerusalem... i avui aquella frontera està sent molt cruenta.
El meu somni és un sol Estat per a dues comunitats amb idèntics drets, o bé dos estats en convivència veïnal.
Esmenti’m a un altre poeta cabalista.
Ibn Gabirol, precabalista malagueny del segle XI que viurà a Saragossa, Granada, Barcelona i València. O Isaac Luria, galileu del segle XVI: els seus càntics a la unió eròtica còsmica són encara populars a totes les sinagogues del món.
He llegit un poema cabalístic i he vist que esmenta un carro...
“Els que descendeixen al carro”, diu, sí: inclina el teu front perquè així la teva ment descendeixi fins a ficar-la al teu cor, el carro que ascendeix fins al Tron diví!
Oh, molt bonic! Raó amb emoció.
Gran cabalista va ser Abraham Abulàfia ( Saragossa, segle XIII): el Messies està en cadascú, dirà. Et salvaràs a tu mateix! Va ser perseguit pel rabí de Barcelona.
Més a prop de Déu impossible.
Sí: el cabalista, utilitzant el llenguatge, sap que pot influir en la consciència divina.
Alta responsabilitat. Hi ha empremta de la càbala medieval en el cristianisme?
El culte medieval a Maria entre cristians derivarà de la càbala del sud de França, molt sensible al món femení. I veig també les seves traces en poetes: Góngora, Valente, Cirlot, Gelman, Borges...
