El primer dia de FiraTàrrega és el moment d’un dels grans espectacles, tot i que l’organització defuig d’anomenar-lo inaugural. Marc Salicrú i els seus Teatres de Campanya van ser els responsables d’aquesta cita, que es repetirà aquest vespre. Músic, dissenyador de llums, escenògraf i artista intermèdia, Salicrú va oferir a Tàrrega Interferència 03, la tercera part d’aquests muntatges immersius que ocupen espais públics amb tota mena de recursos urbans.
Amb el subtítol “Breu inici d’aproximació fugaç al prefaci del segon folre en l’esfondra. Trajecte a 85 BPM”, l’artista mataroní va omplir la plaça Major de Tàrrega d’un gran caos, amb operaris desorganitzant el públic. Més de mitja hora abans, la plaça va començar a eixordar els assistents amb tota mena de sorolls: xiulets, sirenes, maquinària pesant, motors de camions...
La tercera ‘Interferència’ va ser la primera itinerant per celebrar la fira, la festa major i la Diada
Els operaris carregaven sirenes, micròfons de perxa, semàfors, miralls de trànsit, senyals de vent lateral o penells de banderola... Entremig de tota la gernació, Salicrú s’hi camuflava amb armilla groga com un més, però donant ordres aquí i allà. A poc a poc els operaris s’organitzen i van entrant a l’església. Per damunt de la sorollada, un cor i uns músics hi sobreposen els seus cants i comença a sortir la processó laica i obrera de l’església.
Entre els monuments que surten en processó, hi ha una rèplica de l’escultura El caminant, també coneguda com a Indíbil, l’original de la qual presideix un tram de l’autovia A2 entre Sidamon i Bell-lloc. Un altre monument és una cama negra gegant i també hi ha una mà inflable blanca, com si fossin exvots. I encara surt un diapasó gegant a tall de marededeu, la marededeu del diapasó, amb una capa negra brodada en or. Tot el públic en processó desfila fins a l’ Hort del Barceloní, per acabar aquesta sorollosa performance entresentint les notes de La Santa Espina.
Fira, Diada, festa major i Salicrú, una combinació explosiva. Un pagès de la Segarra, que va venir de prop de Sant Ramon, declarava a La Vanguardia : “He fet 50 km per veure una processó sortint de l’església. Si ho sé, m’estalvio el viatge”. I no es va esperar a sentir L’hora dels adeus al voltant del foc.
Lee también
La primera Interferència es va poder veure a la platja de Nova Icària de Barcelona per la Mercè de l’any passat. Amb el Grec, va arribar la segona Interferència, a l’Arc de Triomf de la capital catalana. I ara ha estat Tàrrega la que ha pogut ser testimoni de la tercera Interferència, en aquest cas itinerant, de Marc Salicrú.
Però abans, durant i després, la fira no s’atura. Amb 54 espectacles programats i tots els espontanis que aporten la sal i el pebre a la cita, a mitja tarda, a la plaça dels Àlbers, Txema Muñoz ho va petar. Amb l’espectacle Gota, l’artista barceloní va fer riure i emocionar el públic. Del cel cau una gota, i una altra, i una altra, i el clown intenta caçar-les en una galleda, però la galleda està foradada.
Amb senzills jocs de mans, on l’humor té més pes que la màgia, l’artista barceloní desplega un espectacle que atrapa els espectadors de totes les edats des del primer moment. A mitja funció, el mim fa sortir un infant a l’escenari, amb qui continua una bona estona l’espectacle. “I li fa fer el que vol. L’espectacle de demà serà exactament igual”, assegura la seva col·laboradora, Núria Campos. Al cap d’una estona, és una jove del públic qui hi col·labora. I el resultat és igual de divertit.
Txema Muñoz no aconsegueix atrapar les gotes, però sí que aconsegueix rebre un gran aplaudiment, amb el públic a peu dret. Gota es va estrenar a la Mostra d’Igualada i ja ha viatjat a Itàlia, Portugal, Alemanya... “I ara anirem a Mèxic, el Regne Unit i Irlanda”, explica l’artista. “Com que no parlo, puc anar a tot arreu”, declara Muñoz. I aquest “arreu” són ja 25 països amb aquest espectacle i els anteriors.
