La defensa del català uneix partits i entitats en una Diada plujosa

La defensa de la llengua catalana es va convertir ahir inusitadament en l’eix central de la Diada gràcies a la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el dia abans, que anul·lava bona part del decret de règim lingüístic de la Generalitat que blinda el català com a llengua vehicular de les escoles.

La resolució de la sala contenciosa administrativa del TSJC va permetre que la major part dels partits i entitats catalanistes, no només independentistes, sumessin les seves veus en defensa del català, particularment a l’escola, cosa que va afavorir fins i tot que les divisions entre els actors sobiranistes, evidents a les últimes celebracions de l’Onze de Setembre, es deixessin de banda.

Tot i això, no n’hi va haver prou amb la decisió judicial per impedir que la manifestació independentista organitzada per l’ ANC amb el suport d’Òmnium Cultural i altres entitats sobiranistes, aquest any descentralitzada a Barcelona, Girona i Tortosa, tornés a marcar un registre de participació a la baixa. Uns 41.500 participants, segons fonts oficials, que suposen la xifra més baixa, exceptuant els anys de la pandèmia de la covid (2020 i 2021), des de la manifestació “Catalunya, un nou Estat d’Europa” del 2012, que va començar gairebé quinze anys de manifestacions massives.

Potser la pluja que va caure intensament al matí i migdia al centre i litoral de Barcelona i que va obligar a cancel·lar o va afectar significativament alguns actes hi va tenir alguna cosa a veure. Tot i això, dimecres ja ho vaticinava el mateix president de l’ ANC, Lluís Llach, al·legant l’“estat depressiu” del moviment independentista. “No serà la pera”, va dir. I la va encertar. Ha estat la segona Diada postprocés sense majoria independentista al Parlament i sense govern independentista.

La jornada va començar amb la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova i amb discursos que van tenir en comú la defensa de la llengua. A les nou del matí Salvador Illa va anar a l’ofrena amb el Govern, i la portaveu, la consellera Sílvia Paneque, va posar el català com a element cohesionador de la societat catalana. “Catalunya és una nació” per la seva història, però sobretot ho és “per la voluntat de ser de tanta gent al llarg del temps”; per “la llengua catalana que ens cohesiona i que ens obre el món” i ho és “per la democràcia que ens hem guanyat pels drets i que volem preservar”, va assenyalar.

Després va ser el torn de la Mesa del Parlament. El president, el postconvergent Josep Rull, va destacar el caràcter reivindicatiu de la Diada i va al·ludir especialment a la defensa del català, que ha de ser protegit i reivindicat.

La sentència del TSJC sobre l’escola catalana dona ales a la reivindicació més enllà del sobiranisme

Per la seva banda, el president d’Esquerra, Oriol Junqueras, va assegurar que “la independència de Catalunya”, la seva “plenitud nacional” i la seva “sobirania” estan “lligades” a “la lluita per un habitatge digne, per un transport públic digne”, i va destacar que aquestes causes són “una sola lluita”.

Un acte polític d’Òmnium Cultural a Arc de Triomf previst al migdia i de gran format es va acabar convertint en un breu discurs del seu president, Xavier Antich, una hora més tard per culpa de la pluja en què va denunciar els “atacs judicials” al model d’escola en català i va advertir contra els discursos d’odi que amenacen la democràcia, en un context d’auge de la ultradreta, en una al·lusió velada a la formació Aliança Catalana, que van participar de manera ostentosa amb la seva líder, Sílvia Orriols, al capdavant en la manifestació de la tarda. Fortament custodiada pels Mossos d’Esquadra per evitar incidents i envoltada de centenars de partidaris que corejaven “ Sílvia Or­riols és la solució” i “Puigdemont, botifler”. Els crits van ser contestats per altres de “Puigdemont, president” i esbroncades d’altres manifestants amb un: “Fora feixistes dels nostres barris”.

A la manifestació de Barcelona hi van anar altres polítics com
ara el secretari general de Junts, Jordi Turull, i el vicepresident i portaveu, Jaume Rius, que va apuntar que el partit va sortir al carrer perquè hi ha “més motius que mai per tornar-se a manifestar davant un Estat que no cessa en l’ofensiva en contra de Catalunya”, amb referència a la sentència del TSJC. Això, va dir, sumat a totes les “traves” que posen perquè el català sigui reconegut com a llengua oficial a Europa demostra que aquesta “falsa normalitat que pregona” Salvador Illa “no és així”. A més, va denunciar que “un any més” ni Carles Puigdemont, ni Lluís Puig ni Toni Comín “podran tornar a manifestar-se pels carrers”.

Per part d’Esquerra, hi va haver la secretària general, Elisenda Alamany, i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell,
però no el president Oriol Junqueras, que per segon any consecutiu va eludir la participació. Alamany va fer una crida a
“persistir” davant els que volen “pacificar” Catalunya i els que pretenen dividir-la, debilitar-la i fer que sigui “una comunitat autònoma més”.

En aquesta marxa, que va començar a les simbòliques 17.14 hores a Pla de Palau, hi van participar 28.000 persones segons la Guàrdia Urbana (l’any passat van ser 60.000 persones). Hi cal sumar les 12.000 persones que es van manifestar a Girona, i 1.500, a Tortosa. La manifestació es va celebrar sota el lema “ Més motius que mai. Independència”, que són, segons els organitzadors, la lluita contra la “desnacionalització de Catalunya”, per la defensa de la llengua catalana i contra l’“espoli fiscal” que, a parer seu, implica la pertinença a Espanya. La marxa va recórrer poc més d’un quilòmetre amb els clàssics càntics independentistes fins al monument a Colom al peu de la Rambla, on Llach, en connexió amb les altres dues manifestacions i amb dificultats vocals evidents, va reivindicar la independència posant el focus contra l’ Estat, el Govern i, en particular, l’estament judicial. “Algú pot dubtar que vivim sota un cop d’ Estat judicial?”, es va preguntar. “No és un insult el sabotatge dels tribunals espanyols a la llei d’ Amnistia quan deixen fora
centenars de represaliats?”, va insistir. Davant de la presència d’ Aliança Catalana, el manifest també va esmentar la Declaració Universal dels Drets Humans o la Convenció sobre l’ Estatut dels Refugiats, entre altres, que “defineixen una moral cívica de convivència democràtica” i que han de servir de “far”. Tot i això, com no podia ser de cap altra manera, també es va referir a la sentència del TSJC, tribunal davant del qual va exhortar a les institucions a no permetre que “l’obsessió d’un jutge dinamiti” l’escola catalana, de manera que va citar a desobeir la resolució judicial. “Desobeïm a les aules, als carrers i a les institucions, perquè cap jutge no ens ha de dir en quina llengua hem de parlar ni quina escola hem de tenir”.

Va ser molt diferent el to del president del PP de Catalunya, Alejandro Fernández, que, en una celebració pròpia del partit, va assenyalar que Illa no ha aconseguit “normalitzar” Catalunya i va retreure que les decisions importants en la política catalana es prenen a Bèlgica, en al·lusió a la reunió entre el president i Carles Puigdemont, i sobre la sentència del TSJC va demanar que no es traslladés el conflicte lingüístic als carrers per destacar que el
bilingüisme s’ha practicat
amb normalitat sempre i remarcar que les institucions han d’entendre “l’evidència que Catalunya no té només una llengua pròpia, sinó que té dues, el català i el castellà”.

La manifestació de Barcelona atreu 28.000 persones, la meitat dels que hi van participar el 2024

La Diada es va tancar amb un acte institucional al Teatre Na­cional de Catalunya que va posar èmfasi en la pluralitat, la con-
vivència i la reivindicació del
català, a què van assistir Illa i
el seu Govern i va comptar amb
la presència de nombroses personalitats institucionals, polítiques i socials.