L’atac de 19 drons russos sobre el cel de Polònia podria quedar sepultat de seguida per l’allau d’informacions transcendents que se succeeixen, l’una rere l’altra, en l’esfera internacional. Però no estem davant una anècdota o un error casual. Vladímir Putin té una estratègia clara de recuperació de la zona d’influència que va tenir Rússia al seu dia i per això utilitza tots els recursos que té a l’abast per veure fins a quin punt Europa està disposada a plantar-li cara o li deixa fer. Quan vol, recorre a la intervenció bèl·lica directa, com ha fet a Ucraïna, i en altres circumstàncies juga amb l’opció de guerra híbrida mitjançant tota mena de sabotatges contra interessos europeus. La presumpta interferència de hackers russos en el GPS de l’avió en què volava la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, és l’exemple que més crida l’atenció, però sota el radar hi ha la ingerència electoral mitjançant campanyes a les xarxes socials. Els països del flanc est de l’OTAN són els que més pateixen aquests atacs.
A Polònia tenen molt clar que Rússia suposa una amenaça real de conflicte bèl·lic. La societat polonesa està conscienciada davant una possible guerra i, després de l’atac esmentat dels drons, la reacció immediata del Govern de Varsòvia va ser apel·lar a l’article 4 de l’ Aliança Atlàntica, antesala d’una intervenció militar dels socis de l’OTAN. A Espanya, a tants quilòmetres de distància de Rússia, no hi ha aquesta sensació de risc bèl·lic, però la realitat és que Europa no ha estat mai tan a prop d’entrar en conflicte amb Rússia des del final de la Segona Guerra Mundial. De fet, l’OTAN va enviar diversos avions dimecres a la matinada a Polònia per abatre els drons russos.
La mateixa Von der Leyen, en el seu discurs de dimecres sobre l’estat de la Unió, va afirmar de manera clara que “Europa està en lluita” amb Rússia i va deixar una pregunta en l’aire: “Europa té estómac per a aquesta lluita?”, amb referència a saber si els ciutadans europeus estarien en condicions d’entrar en una guerra directa amb Rússia. Pocs creien al seu dia que Putin acabaria envaint Ucraïna. I ho va fer. El flanc est de l’OTAN podria ser el seu següent objectiu.
