Una pallassa saluda des de dalt d’un arbre, agafada a una branca amb una mà. Sí, som a Tàrrega i s’hi celebra la fira de teatre al carrer, segon dia. La pallassa en qüestió és Cris Clown i, com diu la publicitat del seu espectacle U.F.A., no és Superman, tampoc un plàtan, potser és un ocell... En tot cas, “és una pallassa clavada al cel”.
A FiraTàrrega s’hi programa un espectacle fora de programa. Dins de L’inesperat, un artista o una companyia es planten en un lloc i a una hora no anunciats i comencen a actuar. Al matí, a tocar del riu i de l’antiga estació d’autobusos, hi apareix aquesta pallassa. Al carrer pràcticament no hi ha ningú. De tant en tant hi passa un vianant. Cris Clown els saluda, els increpa, els llança confeti o aigua. A poc a poc, els vianants s'hi van aturant, captivats per la pallassa que els fa riure.
Un artista i uns quants taulons són suficients per implicar més d’una vintena d’espectadors en l’execució del xou
Al final, més d’un centenar de persones l’acompanyaven, veient-la menjar una poma o llegint un llibre (que per accident va acabar caient al costat del riu, però que es va poder recuperar). En tot moment, el públic improvisat reia a cor què vols. Dijous va fer una aparició sorpresa; avui n'ha fet dues; dissabte i diumenge és possible que en faci més, i caldrà trobar-la per veure el seu número entranyable.
De la senzillesa de Cris Clown al desplegament de mitjans d’Insectotròpics, amb projeccions de dibuixos en directe i d’ombres animades sobre la paret posterior de l’església. La conferència dels ocells és una faula inspirada en l’obra del poeta persa Farid al-Din Attar, i reflexiona sobre l’autoconeixement, i l’aprenentatge i l’enriquiment que suposen els trajectes compartits, exportant l’experiència dels ocells a la del públic.
Perquè a Tàrrega el públic és fonamental. Ho és tant, que en el cas del Cirque Inextremiste, un artista en solitari i uns quants taulons són suficients per implicar més d’una vintena d’espectadors i fer-los treballar a les seves ordres. L’espectacle es diu Damoclés i el dirigeix i el protagonitza Yann Ecauvre, que, com que és francès, el primer que fa és demanar un intèrpret de francès a català, perquè l’ajudi a traduir les instruccions per construir una mini Catalunya lliure, perquè “França i Espanya, com Israel, són estats colonials”.
No cal dir que, com que som a Tàrrega, la implicació del públic és absoluta i, en aquest cas, el traductor, un jove valencià, es converteix involuntàriament en coprotagonista de l’espectacle. Amb uns quants taulons i una població femenina, el Cirque Inextremiste aconsegueix assolir l’objectiu. I FiraTàrrega continua.