Pa, cereals, iogurts, formatgets infantils i fins i tot aigua. Els productes amb l’etiqueta extra de proteïna han passat d’oferir-se al segment de culturistes a ser un reclam per al públic general als supermercats. Però els experts adverteixen que són més cars i que l’organisme, excepte en casos particulars, no els necessita. A més, hi ha debat científic sobre la possibilitat que un excés d’aquest macronutrient pugui arribar a ser perjudicial per a la salut. Els nutricionistes avisen que aquests productes poden ser la porta per la qual es colin els ultraprocessats i recomanen de mirar les etiquetes.
Les proteïnes són de vital importància per al nostre dia a dia. Juntament amb els greixos i els hidrats de carboni, són un dels tres macronutrients fonamentals per als humans, destaquen els nutricionistes. Fent un símil automobilístic, són com la gasolina d’un cotxe: se’n necessita la que se’n necessita, però tenir-ne de més no és útil, resumeix el dietista-nutricionista Juan Revenga. Per això cal una aportació dietètica constant. “Som proteïna. I és important tenir un consum adequat perquè és essencial perquè el cos funcioni bé”, apunta Elena Roura, directora científica de la Fundació Alícia. Però necessitem una proporció concreta que en una dieta estàndard s’aconsegueix amb l’alimentació. I prendre’n de més serveix de poc, adverteix Revenga. En el cas d’adults, el que diuen les guies és que una persona necessita 0,8-1 grams de proteïna per quilo de pes i per dia, detalla Roura.
Malgrat el que diuen els experts, només fa falta fer un volt per qualsevol supermercat per constatar que els productes enriquits amb proteïna cada cop van guanyant protagonisme a les lleixes. Els iogurts són els que tenen més presència. Lactis i barretes són els líders, segons la revista Alimarket , que apunta que iogurts i postres làcties representen al voltant del 60% de les vendes d’aliments proteics. Però també es poden trobar amb assiduïtat cereals, pa proteic i fins i tot un tipus de formatge destinat tradicionalment al públic infantil.
“ Fins i tot es comercialitza aigua proteica”, apunta Revenga. Justament aquest producte apareix en la llista de noves incorporacions amb extra de proteïna als lineals dels supermercats, segons Alimarket. També hi ha xoriço, carn picada, gall dindi i ous, bases per confeccionar pizza o cafè. Totes les enquestes dietètiques fetes a Espanya, tot i això, assenyalen que no hi ha deficiència de proteïna, avisa l’expert. “Prendre’n de més no suposa cap benefici”, diu Revenga.
Els nutricionistes avisen que, amb els productes amb un plus de proteïna, es poden colar ultraprocessats
“Els iogurts proteics estan guanyant protagonisme. Els consumidors busquen opcions que reforcin la salut, contribueixin a la salut muscular i ajudin en la recuperació postentrenament”, assenyala Antoni Bandrés, president de l’ Associació de Fabricants de Iogurt i Postres Làcties Fresques.
Què passa si superem la recomanació de proteïna diària? Els experts asseguren que a priori no té conseqüències a curt ni a mitjà termini tret que es facin “burrades com passar de 2 grams de proteïna per quilo de pes corporal”, apunta Revenga. “Es faci exercici o no, tota la proteïna de més que es prengui se n’anirà pel vàter”, assenyala. Però en l’actualitat hi ha debat científic sobre les conseqüències a llarg termini, assegura el nutricionista. Amb un augment de diabetis i obesitat al món, la insuficiència renal és una patologia l’augment de la qual preocupa i no se sap si a través de la ingesta de proteïna en quantitats “superlatives” durant anys es forcen els ronyons, destaca Revenga.
També la metgessa especialista en Endocrinologia i Nutrició i vocal del comitè gestor de l’ àrea de Nutrició de la Societat Espanyola d’ Endocrinologia i Nutrició ( SEEN), Carmen Aragón, avisa que a llarg termini prendre proteïna en excés “pot produir un deteriorament de la funció renal”. Insisteix que una dieta equilibrada i variada “no necessita” aliments enriquits.
La ingesta d’aquest tipus de productes també repercuteix en la salut des d’un altre punt de vista: pot ser la porta per la qual es colin els ultraprocessats. El 95% dels productes que es comercialitzen amb aquesta etiqueta són d’aquesta família, afirma Revenga. És a dir, tenen càrrega de proteïnes però solen acompanyar-se d’una certa quantitat de sucres, greixos i sal. Revenga lamenta que des de fa dècades s’ha demonitzat determinats nutrients: greixos, sucres i hidrats de carboni. I com que s’han demonitzat, les proteïnes s’han alçat a un “altar, que hem creat i construït”.
Cal una porció “concreta” de proteïna i s’aconsegueix amb l’alimentació, apunten els experts
La directora científica de la Fundació Alícia considera que, més enllà d’esportistes, poden ser un recurs d’un dia puntual, però avisa que és millor prendre un plat de cigrons o peix per aconseguir l’aportació proteica. Perquè adverteix que de vegades hi ha la falsa creença que, perquè està enriquit amb proteïna, ja és saludable. Per això considera crucial mirar les etiquetes. Recorda que “a la microbiota intestinal li agrada la varietat i si tot ho soluciones amb dos iogurts amb proteïnes estàs empobrint la teva dieta”. I a més, el consum d’aquests productes repercuteix a la butxaca, avisen els experts. En alguns casos, el preu d’un iogurt pot doblar-se o triplicar-se.
També es comercialitzen productes per a nens i aquí Revenga adverteix que les famílies els poden comprar creient que el seu fill “creixerà més o serà més alt i sa”. Des del SEEN recorden que “un nen sa amb alimentació saludable” no hauria de rebre aquest tipus d’aliments en la dieta habitual. Aragón sí que reconeix que determinats productes proteics poden ser “beneficiosos” en cas de malaltia, però amb supervisió mèdica.
