Europa ha decidit intervenir en el problema de l’habitatge, l’estratosfèric encariment del qual està sotmetent a fortes tensions les grans concentracions urbanes del continent. En quinze anys, prenent com a referència el 2010, els preus de venda han augmentat una mitjana del 57,9%, i els lloguers, el 27,8%, segons dades d’ Eurostat recollides pel Parlament Europeu. “Estem davant una crisi que esquinça el teixit social d’Europa”, va constatar parlant d’això la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, durant el debat de l’ Estat de la Unió celebrat dimecres a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, on va anunciar la pròxima aprovació del primer Pla Europeu d’ Habitatge Assequible.
A més d’habilitar fons europeus per impulsar la construcció d’habitatges a preus assequibles –a partir, segons fonts comunitàries, de partides pressupostàries ja existents–, Brussel·les pretén elaborar una regulació específica bàsica dels lloguers de temporada, que s’han disparat en algunes ciutats com a via per escapar a les reglamentacions sobre els preus dels lloguers convencionals. A Barcelona ja representen el 50% de l’oferta en aquest segment, fet que tensiona encara més el mercat.
El comissari europeu d’ Energia i Habitatge, el danès Dan Jørgensen, va confirmar a un grup de periodistes espanyols a Estrasburg que el seu departament inclourà aquesta iniciativa legal sobre lloguers de curt termini en el Pla d’ Habitatge Assequible, que vol presentar abans que s’acabi l’any. “La crisi d’habitatge que afronten milions d’europeus requereix mesures urgents, necessitem que l’habitatge sigui més assequible, més sostenible i de millor qualitat”, va dir Jørgensen, que va considerar “inacceptable” que els residents de les ciutats i d’algunes zones turístiques estiguin sent “desplaçats pels preus”. “ Necessitem tornar les nostres ciutats als nostres ciutadans”, va concloure.
És “inacceptable” que els preus expulsin els residents de les ciutats, diu el comissari Jørgensen
La dotació d’un fons europeu específic per a habitatge és una reivindicació unànime de les grans ciutats europees, que fa mesos que pressionen les institucions comunitàries perquè creïn un fons específic d’ajuda a les àrees urbanes. Barcelona ha liderat un grup d’una quinzena de metròpolis de tot el continent –on són també París, Roma, Amsterdam, Atenes, Varsòvia, Lisboa o Budapest, entre d’altres– que demanen un pla d’acció europeu. I l’alcalde Jaume Collboni va defensar personalment el dictamen que sobre aquesta qüestió va aprovar al maig el Comitè de les Regions, òrgan consultiu de la UE en què estan representades les administracions territorials i locals.
L’encariment de l’habitatge preocupa greument tot
Europa. Els europeus destinen de mitjana el 20% dels ingressos a l’habitatge, tot i que aquest percentatge emmascara situacions molt dispars, en funció dels països i dels territoris, ja siguin zones urbanes o rurals. A les ciutats, una desena part de la població ha de destinar el 40% dels seus ingressos a l’habitatge, una proporció que supera en molt el sostenible.
“Europa s’enfronta amb una crisi d’habitatge que afecta persones de totes les edats; tot i això, els joves es veuen afectats d’una manera desproporcionada. Molts adults joves no es poden permetre un habitatge propi i, sovint, han de continuar vivint a casa dels seus pares. Aquesta crisi té conseqüències de gran abast”, adverteix la investigadora Sanna Nivakoski, autora d’un informe sobre joves i habitatge que presentarà Eurofound al desembre.
El pla de la comissió dotarà un fons per impulsar la construcció d’habitatge assequible
L’edat d’emancipació dels joves s’ha endarrerit a Europa fins als 26,2 anys de mitjana (dades del 2024), mentre que a Espanya està en 30.
