Són incomptables els profetes que han vaticinat la caiguda de l’imperi nord-americà des de la seva consolidació després de la Segona Guerra Mundial. Fins ara els pensadors saberuts han errat i no només els Estats Units es van imposar a l’URSS en la guerra freda, sinó que han mantingut el timó del planeta mentre els competidors clavaven el genoll davant la seva supremacia econòmica, militar i política. Però l’anunciat crepuscle ara sí que sembla que truca a la porta.
Com acostuma a passar amb la caiguda dels grans imperis, la patacada seria més el fruit dels errors propis que dels encerts de les potències competidores. En aquest cas, amb la suma de disbarats encadenats pel president més incompetent que ha tingut el país n’hi ha prou per explicar un declivi accelerat cap a l’abisme. Trump i només Trump ha destruït en el seu segon mandat tots els ancoratges teixits pels seus predecessors, ha rebentat les relacions comercials i ha traït els pactes amb els aliats.
El pas ferm de potències emergents com la Xina o l’Índia i l’ànsia de reescriure el passat de Rússia han coincidit amb un dels pitjors períodes de la història americana, una nació abocada al guerracivilisme i els assassinats polítics.
Trump i només Trump ha destruït en el seu segon mandat tots els ancoratges teixits pels seus predecessors
Trump no és només un mal president, és un horror com a ésser humà. Algú que es delecta amb les misèries dels
indefensos, gaudeix amb el dolor dels febles i ridiculitza els seus hostes al despatx oval s’escapa de l’anàlisi política per entrar de ple en el capítol de la psiquiatria. A la seva estultícia infinita hi suma una ignorància contumaç que ha convertit la seva presidència en un terraplanisme alarmant. Tot això ha obligat els països que poden a buscar-se la vida lluny de l’ombra de les barres i les estrelles. És el que han fet fa poc la Xina, Rússia i l’Índia al capdavant d’un grapat de països cansats de ballar al so del magnat capritxós.
Nens consentits i malcriats
Perquè no s’ha de pactar res amb qui no respecta els pactes, impossible fiar-se d’algú que es burla de les lleis, d’un egòlatra de manual i d’un narcisista compulsiu. Fins i tot l’argument d’optar per la democràcia davant la dictadura tremola quan s’eliminen la llibertat i els drets bàsics, com demostra l’obsessió de Trump de restringir el vot a les minories o la persecució malaltissa dels immigrants. El drama és haver de triar entre el dolent i el pitjor, entre el vassallatge al pinxo o un grapat d’autòcrates i tirans que deliren mentre somien amb la immortalitat.