En termes generals, Occident no havia gaudit mai d’un període tan llarg de pau, els índexs de benestar no havien estat tan elevats i els de pobresa tan baixos. Però, paradoxalment, les enquestes reflecteixen unes quotes de malestar i d’enuig extremes que es plasmen en un afermament de les forces de la dreta radical cada vegada que es consulta als electors. A poc a poc la fórmula de l’autoritarisme s’imposa al model de democràcia liberal, motor de la transformació econòmica i social de les últimes vuit dècades.
Protesta d'ultradretans contra els drets LGBTQ+ a Alemanya
L’alternança de socialdemòcrates i democristians se n’ha anat en orris ara que, com nens malcriats i consentits, sembla que ens estem cansant de viure bé. A poc a poc, el pèndol polític s’està desplaçant cap a territoris d’infaust record en què regeix l’autoritarisme.
Sense una autocrítica profunda i una renovació a fons del model liberal, el futur està escrit
Els Estats Units de Donald Trump són un exemple palmari de destrucció dels drets ciutadans i de la deriva cap a una autocràcia presidencial avalada per 77 milions de vots. El fenomen que recorre el planeta és especialment intens a Europa, on l’extrema dreta governa en quatre països i és la segona força en vuit més amb opcions d’augmentar quota en el futur, incloent-hi la Gran Bretanya, on els partits que van encoratjar el desastre del Brexit ara estan entre els favorits.
Les causes d’un escorament tan perillós neixen en el desencant ciutadà amb els seus representants per la falta de resposta als seus problemes, siguin d’immigració, política, seguretat, habitatge, feina, serveis públics o corrupció. En aquest terreny adobat per la incompetència dels gestors habituals, la dreta extrema ho té fàcil per assenyalar culpables i oferir alternatives de tot a cent, impossibles d’aplicar, però que resplendeixen a l’aparador de la demagògia. Tot això coincideix amb una fatiga dels materials tradicionals, un desgast de la democràcia representativa que balboteja incapaç de fer front a les escomeses generades per la irritació, el desencant o l’odi.
Lee tambiénArmes per a una destrucció massiva
La conseqüència és que cada vegada més votants tant de la dreta com de l’esquerra clàssiques queden hipnotitzats pels sermons d’aquests predicadors de l’apocalipsi i on fins fa poc s’aixecaven cordons sanitaris i pactes contra la dreta extrema, ara es relativitzen les seves idees i se’ls incorpora als corrents polítics principals. Sense una autocrítica profunda i una renovació a fons del model liberal, el futur està escrit. I és molt negre.