Tristesa persistent, fatiga extrema, ansietat, dificultat per establir vincle amb la criatura. Un 15% de les dones a Espanya passen per una depressió després de donar a llum. I als mitjans de què disposen els professionals per tractar-la s’hi està començant a sumar una tècnica que ja es fa servir en altres quadres depressius, com també en patologies neurològiques com ara el parkinson: l’estimulació magnètica transcranial (TMS, de l’anglès Transcranial Magnetic Stimulation ). L’hospital Clínic de Barcelona començarà a fer servir aquest mètode no invasiu abans de final d’any per tractar dones amb depressió postpart.
La TMS és la teràpia que té més validesa en l’àmbit científic, apunta Alba Roca, psiquiatra i cap de la unitat de salut mental perinatal de l’hospital Clínic de Barcelona. I tot i que ja es fa servir en “depressió resistent”, Roca assegura que és qüestió de temps que se’n popularitzi l’ús.
El tractament no afecta el fetus ni la lactància; “és una eina més per a casos concrets”, diuen els metges
També ho considera Elena Muñoz, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i coinvestigadora del grup Cognitive Neuroscience and Applied Data Science Lab (NeuroADaS Lab). També és una de les fundadores
de l’Institut UNNE de Neuroestimulació, que dona servei a l’hospital universitari HLA Moncloa i on s’ofereix la
TMS. “Una depressió cal treballar-la amb psicoteràpia i amb un estil de vida saludable, però l’estimulació pot ser una superempenta per avançar en la recuperació”, apunta l’experta.
La cap del Clínic explica que en població perinatal no només en postpart, sinó també en embarassades, s’està estudiant molt perquè hi ha dones amb depressió moderada o greu que no volen prendre fàrmacs, no responen al tractament o que no el toleren bé. Per a elles, la TMS seria una “bona indicació”. Malgrat això, Roca apunta que introduir aquesta tècnica no significa que els fàrmacs estiguin contraindicats.
Des del Clínic recorden que l’estimulació no afecta el fetus ni la lactància, però també que és important entendre-la com una eina més i “per a casos específics”. “És per a tota mena de dones, però han de tenir un episodi depressiu greu, de la mateixa manera que per a una depressió lleu no donaríem un fàrmac”, assenyala Roca. En quedaran excloses les dones que tinguin un problema neurològic o que portin implants al cap o marcapassos, per exemple.
En la TMS, la bobina a sobre del cuir cabellut genera un camp magnètic que “modula l’activitat neuronal”, explica Roca. A la zona cerebral on indueixes aquest corrent elèctric es modula l’activitat neuronal. Prèviament, s’havia fet servir en neurologia, en parkinson, migranya o altres alteracions, explica la psiquiatra. I ja s’està fent servir en depressió en població general.
Malgrat els resultats prometedors de la tècnica, a Espanya hi ha poca experiència de TMS per a depressió postpart. Es c
oneix molt més l’ús en l’àmbit de la investigació i “s’està
introduint com una opció futura”, explica Roca, que assenyala que encara falten estudis, però que això no vol dir que no sigui eficaç.
Al Clínic, abans que s’acabi l’any, es començarà a fer servir aquesta tècnica no només per a la població que atén la unitat de Roca, sinó també en pacients que la tinguin indicada per depressió o per trastorn obsessiu.
Disposaran d’una màquina per a tot el servei, de manera que estimen que la podran fer servir en una o dues pacients al dia i que unes 15 o 20 tindran accés al servei. La depressió
perinatal constitueix la meitat de diagnòstics que es tracten a la unitat del Clínic. Són una mica més de cent pacients a l’any. Roca apunta, tot i això, que cal tenir en compte que la depressió és variable i que en els casos lleus possiblement aquesta tècnica no seria la primera indicació.
