Si algú passava ahir per la plaça Mañé i Flaquer del barri del Farró de Barcelona, l’última cosa que sospitaria és que avui mateix s’hi estrenarà un nou teatre en el que sembla l’entrada d’un garatge, amb cotxes i furgonetes barrant-hi el pas, al costat de la tarima que s’hi ha muntat per la festa major. Però la direcció del teatre La Gleva i, ara, de La Fàbrica, que són els nous Teatres del Farró, assegura que sí, que només falta posar-hi una finestra ignífuga. A mitja roda de premsa, tres operaris irrompen amb un vidre de grans dimensions per col·locar-lo dalt de tot, en una teulada en dent de serra.
La Fàbrica s’ubica en una antiga nau industrial on havia hagut uns tallers que fabricaven ventiladors i altres electrodomèstics. L’empresa Numax va estar autogestionada durant la transició, tot i que va acabar fent fallida el 1979. “Amb els diners de la caixa de resistència, els treballadors van encarregar un documental a Joaquim Jordà: Numax presenta..., on també apareixen algunes escenes de teatre popular, amb joves actors com Mario Gas o Felip Peña”.
Albert Arribas dirigeix l’estrena de l’espai afegint-hi un sainet introductori escrit per a l’ocasió
El director Albert Arribas i el gestor Daniel de la Torre, fill d’Albert de la Torre, factòtum de La Gleva, ho expliquen per deixar clara la línia que volen mantenir entre art i compromís social, vinculat al barri: “Cultura i dissidència”.
Tot i que hi faltarà el bar, prometen que la sala avui estarà a punt per a l’estrena de Freshwater, una comèdia, “l’única obra de teatre que va escriure Virginia Woolf, tot i que a l’última novel·la, Entre els actes, reflexiona sobre teatre i literatura”, explica Arribas, traductor i director del muntatge. N’ha fet la dramatúrgia amb Lluïsa Cunillé, que “ha escrit una peça de benvinguda, una mena de sainet”, afegeix.
Així doncs, l’espectacle que inaugura avui el nou teatre va més enllà de la comèdia de Woolf, “que retrata una tarda amb totes les patums anteriors a la generació de l’autora, que se’n volen anar a morir a l’Índia, però esperen uns taüts fets amb fusta britànica, que creuen que són més resistents als tèrmits que no pas la fusta índia”. A través del personatge jove, s’entronca amb la nova generació, “perquè a Woolf li interessava la renovació dramatúrgica, però també l’escènica”, continua Arribas.
Lee también
Daniel de la Torre, que fa equip amb el seu pare al capdavant dels nous Teatres del Farró, manifesta que l’ampli repartiment de Freshwater, una comèdia és “un reflex d’aquesta barreja de generacions i d’intèrprets professionals i amateurs vinculats a La Gleva”, com ells mateixos, pare i fill, que també hi apareixen, més Miriam Alamany, Paula Blanco, Cristi Garbo, Mario Gas, Antònia Jaume, Lala, Carles Martínez, Marta Ossó i Pep Munné.
La Fàbrica es podrà fer servir com un sol espai o dividir-lo en dos, mitjançant unes cortines. “No s’hi podran fer dos espectacles alhora, per això la dinàmica que volem establir és començar a les 19 h a la sala petita de La Fàbrica, a les 20 h a La Gleva i a les 20.30 a la sala gran”, detalla Daniel de la Torre. D’aquesta manera, pare i fill podran donar la benvinguda al públic en cada espectacle, com sempre han fet a La Gleva, teatre que estrena temporada celebrant els 50 anys de carrera amb titelles de Toni Rumbau amb A mans lliures.
