Sánchez arrisca en excés

Qualsevol persona de bé s’hauria de posar en el costat correcte de la història i denunciar la matança, genocidi o extermini –poseu-hi el qualificatiu que vulgueu– que l’ exèrcit israelià està cometent a Gaza. Des d’aquesta mateixa tribuna hem lamentat les dificultats que la societat civil té avui perquè les mostres d’indignació es puguin traduir en alguna cosa pràctica que faci rectificar la contundent i inhumana actuació de Benjamin Netanyahu. El Govern de Pedro Sánchez ha adoptat una posició valenta i coherent en contra de la invasió israeliana i ha acabat aconseguint que altres països europeus i la mateixa Ursula von der Leyen acostin les seves posicions a la de l’ Executiu espanyol.

Ara bé, les declaracions d’ahir justificant les protestes contra la celebració de l’última etapa de la Vuelta a Espanya a Madrid suposen traspassar una línia vermella que podria tenir conseqüències per a l’ordre públic i la seguretat els pròxims dies. El Govern central no pot encoratjar actuacions que, malgrat que defensin causes tan nobles com la d’ aturar l’ofensiva d’Israel, puguin provocar nous incidents o desordres públics. On és el límit? El risc és que els pròxims dies es puguin produir accions de boicot a tota mena d’actes, fins i tot alguns d’institucionals, i que l’ Executiu hagi de fer un esforç de contorsionisme dialèctic per provar de justificar-los o buscar un nou argument per condemnar-los. Sánchez arrisca en excés.

Que consti que el més greu és el que passa a Gaza. Però l’esforç del Govern espanyol s’hauria de centrar a aplicar polítiques contra el comerç d’armes amb Israel –tema encara pendent– o buscar solucions simbòliques –com l’anunci d’ahir de retirar Espanya del festival d’ Eurovisió si Israel hi participa–. El que no té sentit és avalar algunes protestes que poden acabar girant-se-li en contra.

Les manifestacions del 2003 sota el lema “No a la guerra” van ser una acció pacífica i multitudinària que no pretenia boicotejar res. Simplement es mostrava el rebuig de la invasió de l’Iraq. Avui hi ha molts motius per sortir al carrer en contra de l’ofensiva de Gaza, sense necessitat d’encoratjar un boicot a cap acte.