Les apps són productes atractius, molt intuïtius, que prometen facilitar-nos la vida. Es presenten com a jocs o eines per substituir aquelles altres d’assimilació més lenta. Acaben esdevenint imprescindibles perquè perdem capacitats, per exemple d’aprenentatge. Llegesc que la majoria d’estudiants entre 18 i 28 anys empren la IA generativa per obtenir respostes. A més, una tercera part escolta els àudios a una velocitat de reproducció superior a la que varen ser enregistrats. El que els interessa és l’habilitat per aconseguir resultats com més aviat millor, i no el coneixement adquirit mentrestant.
És normal; se’ls ha enfocat cap a l’optimització. Els plans d’estudis van prescindint de les humanitats i del que no sigui productiu a curt termini. Se simplifica l’avaluació i es donen situacions absurdes, com la del professor que redacta la qualificació dels alumnes servint-se de la IA, i els pares recorren a la IA demanant-ne un resum. També fora de l’àmbit docent hi ha una hipertròfia capitalista per la qual es presenten allaus de projectes fets gràcies a la velocitat que brinda la IA, en una quantitat tan inhumana que, alhora, requereixen una anàlisi de selecció feta per IA.
Els plans d’estudis van prescindint del que no sigui productiu a curt termini
L’entrenam per simplificar la feina, però la facilitat d’ús no treu que calgui aprendre a fer-la servir. Els nadius digitals semblen més preparats. Malgrat això, els qui sabem coses de memòria, trobar informació en una biblioteca i fer comptes a mà o de cap, i tenim vocabulari, comptam amb més recursos, coneixem les limitacions i la idoneïtat de cadascun. Desenvolupam la curiositat, les ganes d’aprendre i d’entendre. Això és el que hauríem de ser capaços de transmetre.
Lee tambiénGimnàstica per a intel·lectuals
Dels xats d’IA, el que em cau millor és DeepSeek. No m’interessen les respostes, sinó analitzar per què respon el que respon. Li pregunto quant pot valer el lloguer del pis on vaig viure fa uns anys. Em dóna l’enhorabona perquè em forraré, i detalla com. És significatiu que doni per fet que en sóc propietària. Li aclaresc que sóc inquilina. Aleshores diu, paraules textuals: “Els números no surten. Per a un barceloní mitjà amb un salari mitjà, aquest pis és, lamentablement, una aspiració inabastable si vol viure sol i sense un esforç econòmic que el portaria a la pobresa energètica i a no poder afrontar altres despeses bàsiques”.