Setembre, mes de bons propòsits i planificacions, el preferit pels gimnasos. La majoria dels que s’hi apuntin pagaran totes les quotes encara que no hi vagin mai; la intenció és fer-ho regularment, però al final sorgirà qualque cosa i no tendran temps. Això diran. Se’ls ha complicat el dia, la setmana, el calendari, la vida. L’exercici, si no t’agrada, no és una prioritat fins que esdevé necessari. Si l’odies, ja cercaves excuses per emmalaltir el dia que hi havia educació física a l’escola. Però com saben bé els entrenadors personals –i els fisioterapeutes, i els osteòpates, i els metges–, tard o d’hora acabaràs aixecant pes per poder aixecar-te de la cadira.
Perquè quan a la fi tenguis temps, hauràs de dedicar-lo a reparar el desgast provocat per la inactivitat. El cos és el més valuós que tenim. Sense el cos, no som res. Però l’exacerbat culte al cos fa que els qui prefereixen muscular la ment menyspreïn la seva idolatria tirànica. Quina futilitat preocupar-se pels mitxelins, o la cel·lulitis, o els braços flàccids. Hi ha tants trastorns arran de voler replicar la perfecció dels models, tan poca estima pel funcionament de la maquinària pròpia amb independència que la carcassa sigui o no la normativa!
Repetir exercicis és avorrit, i cansat, i una mica ridícul, i sues, i fa mandra
I quin sentit té córrer tants quilòmetres per no anar enlloc? Repetir exercicis és avorrit. I cansat, i una mica ridícul, i sues, i fa mandra. Per no parlar dels missatges motivacionals, tan competitius amb un mateix: aconsegueix els teus objectius, bat els teus rècords, sigues més ràpid, tu pots. Per què? Què aporta això? Que potser llegim, reflexionam, contemplam el món amb aquesta intenció? A sobre hi ha el mite que, tan bon punt tens l’hàbit, t’enganxa i t’encanta. No és veritat.
Lee tambiénLes teves dades contra tu
Més enllà de les prioritats, cal recordar que “mens sana in corpore sano”, segons la sàtira del poeta Juvenal. Està demostrat que la qualitat de vida passa per una bona preparació física i una bona alimentació. I que la disciplina costa, quan es tracta de fer una cosa que no t’agrada. Alguns només ho aconseguim si ho convertim en una obligació, com quan fèiem gimnàstica a l’escola: comprometent-nos amb una entrenadora, bloquejant unes hores a l’agenda i pagant. Estaria bé que els qui menystenen la lectura fessin el mateix; els sortiria més barat i més gratificant del que pensen.