El jardí de cactus a la sortida del metro o la gran àrea infantil de 2.000 metres quadrats s'han convertit en alguns dels espais més vistosos entre els visitants al parc de les Glòries després de la seva flamant estrena a l'abril. En aquesta transformació urbana, encara no finalitzada, hi ha altres elements que no acaparen tant l'atenció encara que són indispensables perquè les persones cegues puguin moure's de forma autònoma i segura per aquest lloc.
La primera tinenta d'alcaldia de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, i l'arquitecta en cap municipal, Maria Buhigas, han explicat avui els canvis introduïts en matèria d'accessibilitat en una visita que ha comptat amb la presència del delegat de l'ONZE a Catalunya, Enric Botí, i diversos membres de l'organització.
El nou parc de la Glòries introdueix millorar per a les persones cegues i amb discapacitat visual
La primera tinenta d'alcalde ha detallat que el projecte original es va modificar per facilitar la mobilitat de les persones cegues i amb discapacitat visual després d'una feina conjunta amb l'ONZE. Els punts més crítics on es van introduir modificacions van ser sobretot a la plataforma única en els passos de vianants per on circulen el tramvia i els autobusos.
Por això, s'han instal·lat semàfors acústics, encaminaments amb un paviment tàctil que ajuden a trobar els encreuaments i dirigir-se al metro o al tramvia, a més de col·locar-se botonadures, les línies de botons que avisen que a continuació ve l'asfalt. El mobiliari urbà, com els bancs i les papereres, també s'ha posat estratègicament per indicar el camí a les persones amb discapacitat visual.
“Sense aquests elements segur que no podria sortir del metro, anar al museu del disseny que aquesta aquí o buscar el tramvia”, ha destacat Anaïs García, responsable de la unitat d'autonomia personal de l'ONZE. Encara que sempre hi ha coses per millorar. Entre algunes qüestions pendents, la instal·lació d'unes baranes en algun punt concret del parc, així com un senyal vertical d'advertència als usuaris del carril bici de la part de la Diagonal on hi ha un pas per a les persones invidents.
Lee tambiénMetamorfosis en Glòries: el ‘no lugar’ se convierte en un gran parque
“Volem veure el parc de les Glòries sigui el mirall de la Barcelona que ens agradaria en el futur. No només en termes d'habitatge, transport públic i verd, sinó també d'accessibilitat i inclusivitat”, ha remacardo Bonet. “L'accessibilitat no és qualsevol concepte, és un dret transversal”, ha afegit Botí.
Enric Botí, delegat de l'ONZE en Catalunya, amb la primera tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet
El disseny de la nova la plaça es va començar a configurar fa més de 20 anys i al seu dia Ildefons Cerdà la va concebre com el centre de la nova Barcelona sense muralles al confluir en aquest espai les tres grans avingudes de la ciutat: la Diagonal, la Gran via i la Meridiana. Amb aquesta última remodelació, el parc va guanyar 4,3 noves hectàrees, dels que 9.000 metres quadrats es van destinar al verd, afegint-se altres àmbits transformats com el de la Clariana, obert fa cinc anys.
D'aquesta manera, la renovada plaça deixa enrere aquell passat en el qual era un lloc inhòspit per al vianant i el seu protagonisme se'l portava el vehicle privat, primer amb l'Escalèxtric i després amb l'anell viari, enderrocat el 2014. El nou parc de la Glòries també aspira a ser un exemple d'accessibilitat a Barcelona.
