A Espanya comença a fer falta un GPS per saber orientar-se i no perdre el rumb. En un món regirat on Trump ha canviat les regles del joc, les societats s'estan dretanitzant. Fa temps que Alemanya, França i Itàlia observen l'ascens de l'extrema dreta. A aquest costat del Pirineu, Vox continua surfejant a la cresta de l'onada i s'està consolidant com a partit que recull el vot del malestar. I, de sobte, ha emergit això de la Vuelta.
La setmana passada les xarxes socials es van reescalfar. Perquè va ser a les xarxes socials on tot es va organitzar. Amb el pas dels dies es veia venir que alguna cosa passaria en el circuit urbà de la capital. Dels cinc manifestants de Figueres als milers del Paseo del Prado, en les tres setmanes de competició l'ambient s'anava caldejant més i més. A l'etapa de Bilbao ja hi va haver un primer avís i la Vuelta va donar per acabada l'etapa abans d'arribar al Guggenheim.
Aturar un dels grans esdeveniments esportius d'Espanya no és poca cosa i pot donar pas a importants corrents de mobilització social a un costat i a un altre. Almenys aquesta és l'estratègia de les principals formacions polítiques d'acord amb els posicionaments de les últimes hores. Quant vot pot moure aquest assumpte? Vegem.
Guía para contestar a tu cuñado el indignado con lo de La Vuelta:
— Gabriel Rufián (@gabrielrufian) September 14, 2025
'No hay que mezclar política y deporte’
👉🏻 Qué raro. Con Rusia no hubo problema y no participa en eventos deportivos. Acuérdate que tienes la banderita de Ucrania en el perfil.
‘Se han puesto vidas en peligro'…
Pedro Sánchez ha atacat i, de liderar el reconeixement de l'Estat de Palestina, ha passat a parlar de “genocidi” per, en un nou cop de pedal, mostrar “admiració” per les protestes a la Vuelta. Ho va fer a Màlaga, autonomia on el PSOE s'ha d'enfrontar a un dur port de muntanya en unes eleccions complexes pròximament. Sánchez va arriscar i no fa filar prim en no preveure que aquelles manifestacions podrien acabar en esbronc. El 2025 de Ferraz està provocant desafecció entre els seus votants.
La 'bandera palestina' pot tornar a mobilitzar una part de l'esquerra amb l'ànim baix? No és descartable. El que passa a Gaza és un assumpte especialment sensible per a les dones, que es va decantar majoritàriament pel PSOE en les últimes generals i que són un espectre que havia mostrat els últims mesos uns certs dubtes.
Lee tambiénMilei, la primera punxada dels 'patriotas'
El que passa a Gaza no millorarà. Al contrari, només empitjorarà perquè Israel no pararà. Sánchez ara es disputa amb Podemos el lideratge del pilot anti-Israel. No cal recordar que Espanya és el país d'Europa on la causa palestina rep més suport social.
Al PP s'han vist diferents posicions. Qui va intentar alçar-se amb el mallot de líder de la muntanya va ser Ayuso, que es va fotografiar amb l'equip Israel-Premier Tech a la sortida de l'etapa final. Més tard va parlar de “Sarajevo en guerra” i de “kale borroka encoratjada per Sánchez i els ministres”. Evidentment Madrid no és Sarajevo ni els cadells d'ETA sembren el pànic als carrers, però aquests comentaris tenen èxit a les xarxes socials. Ayuso ha sabut anul·lar l'avenç de Vox i això es deu, en bona part, en aquest tipus de posicionaments.
Esta foto es puro arte.
— Lope de Vega 2.0 📜🖋 (@lopedevegac) September 14, 2025
Ione Belarra e Irene Montero reventando La Vuelta e increpando a la policía, pero cada una de ellas protegida por su propio escolta.
Cada célula de sus cuerpos rezuma hipocresía. Pic.twitter.com/FCDvbLxQfD
Feijóo no serà mai com Ayuso, perquè Espanya no és Madrid, i va publicar una carta, lloada i criticada a parts iguals. El líder nacional del PP vol arribar a la meta escapat, i per això busca situar-se en l'antic centre polític, però aquestes posicions no són premiades en moments com l'actual. El galleguisme no arrela a Madrid DF, l'equidistància no suma. A Gènova lideren els sondejos, però veuen que la via d'aigua a la dreta del casc ja ronda el milió de vots. Ningú no té la tecla de com frenar això. La clau en el ciclisme és saber administrar les forces i no arribar desfonat als quilòmetres finals.
Un sondeig del Reial Institut Elcano publicat al juliol apuntava que el 82% de la població espanyola qualifica com a “genocidi” el que està ocorrent a Gaza. No escoltarem mai Feijóo fer servir aquell terme, però al PP saben que entre els seus votants també hi ha qui pensa que el que està fent Israel no es pot acceptar.
Mentre el país es polaritza (encara més) a marxes forçades, Perico Delgado s'ha convertit en tema de discussió per criticar el Govern espanyol. Hi ha qui demana que l'acomiadin de TVE i hi ha qui defensa la seva llibertat d'expressió. Les dues Espanyes. El ministre Óscar Puente diu que els seus comentaris són ideals quan fa la migdiada a l'estiu.
El que ha passat a la Vuelta deixa dos dubtes a resoldre els propers mesos. Fins on arribarà el boicot del Govern espanyol a Israel? I com afrontarà l'oposició un assumpte davant el qual no hi ha l'equidistància? És a dir, es pot beure i bufar alhora? És complicat.
