Amb els braços tancats
Ho sabem: cada vegada que un immigrant musulmà cometi un delicte, Vox inundarà les xarxes socials per donar-ne la culpa a Pedro Sánchez, a Open Arms, al bipartidisme i a “tots els que fan política i negoci amb la invasió islamista”. La dèria de Vox amb l’islam és una obsessió malaltissa. Per tal de denigrar els països de cultura musulmana, són capaços de fer veure que són feministes i fins i tot gay-friendly. En aquells països es reprimeix les dones i els homosexuals!, proclamen, escandalitzats.
Qualsevol argument que serveixi per denigrar els immigrants els va bé: d’això se’n diu agafar el rave per les fulles. ¿Lluitadors Abascal, Garriga i Buxadé a favor dels drets de dones i homosexuals? ¿Feminista el partit que fa uns dies va organitzar en una de les sales del Congrés uns col·loquis dedicats a negar la violència masclista i alimentar la mentida que abunden les denúncies falses de maltractaments a les dones? ¿Gay-friendly els senyors de Vox, que en aquests col·loquis es van divertir d’allò més explicant acudits de marietes i lesbianes, hihi, haha?
Concentració de Vox en Madrid davant d'un centre de menors contra la immigració
Si en la política espanyola hi ha un espai polític on el masclisme i l’homofòbia troben la seva empara natural, aquest és la ultradreta de Vox. Però, per damunt de tot, la ultradreta és xenòfoba, i, arribat el cas, a aquesta xenofòbia queden supeditades totes les altres coses. Que l’homofòbia ofereix arguments per atacar els països musulmans? Doncs endavant amb l’homofòbia! Condemnem l’homofòbia d’aquells països, que és una manera més de condemnar la immigració!
Si de debò als senyors de Vox els preocupés la persecució dels homosexuals, el més lògic seria que estiguessin disposats a acollir els homosexuals que fugen de la repressió al seu país d’origen, no? Doncs no. No està documentat que Vox hagi obert mai els braços per algú així: a l’hora de la veritat, els immigrants són tots la mateixa escòria.
Vox abjura de l’antisemitisme i justifica com a antiterrorisme el genocidi de la població de Gaza
A Vox (de la mateixa manera que a Aliança Catalana, la ultradreta d’aquí) l’únic que li importa és imposar els seus deliris xenòfobs, convertint la paraula immigrant en sinònim de criminal. El seu modus operandi consisteix a donar tota la publicitat del món als delictes comesos per gent vinguda de fora i, eventualment, atribuir-los també alguns dels no comesos. Però no eren aquests els que havien vingut a prendre’ns la feina? Com han acabat exercint les feines que els espanyols no volem, resulta més senzill acusar-los de robar, ocupar els nostres habitatges, violar les nostres dones, etcètera.
Per donar-li més versemblança, hi ha qui va dient que alguns països (per exemple, el Marroc) estan buidant les presons a força d’enviar-nos els presoners. Es tracta, per descomptat, d’una enorme mentida, però, per increïble que sembli, hi ha gent disposada a empassar-se-la. Mentides no gaire diferents van ser les que van facilitar les victòries del Brexit i Donald Trump i l’ascens de la ultradreta europea, que precisament poden significar el principi del final dels vells valors de la civilització occidental.
L’últim diputat ultra abans de la irrupció de Vox va ser Blas Piñar. Des de la desaparició de Fuerza Nueva el 1982 han hagut de passar gairebé quatre dècades perquè, el 2019, l’extrema dreta tornés a ser present a la política espanyola, i les últimes enquestes li són molt favorables, malgrat que no sembla ser un partit amb vocació de govern (¿explicaran algun dia per què, sense raó aparent, van abandonar els cinc governs autonòmics que compartien amb el PP i van passar a l’oposició?).
Està clar que en aquestes gairebé quatre dècades la ultradreta ha experimentat moltes mutacions i guarda poques semblances amb aquella formació, nostàlgica del franquisme. Seguint l’exemple de Marine Le Pen, que ha esborrat tot rastre d’antisemitisme del partit fundat pel seu pare, il·lustre negacionista de l’Holocaust, també Vox ha abjurat del tradicional antisemitisme de la ultradreta, s’ha convertit en un fervent defensor de l’ Estat d’Israel i, coherent amb el seu odi a tot el que sigui àrab, justifica com a antiterrorisme el genocidi de la població de Gaza. Què pensaria Franco d’aquests successors seus, quan fa cinquanta anys, poc abans de morir, encara clamava contra una suposada “conspiració judeo-maçònica-esquerrana”?