Acunado en la vigília pel seu entrenador, que li va regalar les orelles. De tornada a Anglaterra, el seu hàbitat natural. En un estadi que ja coneixia i en el qual ja havia fet dos gols amb el Manchester United. Allà, Flick li va venir a dir “jugues, que serà la teva nit”. I Marcus Rashford va emergir per reivindicar-se, per dir-li al futbol que encara existeix per a l'elit i per firmar un doblet que va catapultar al Barça cap a la victòria en un apassionat i apassionant Saint James'Park. No va poder triar un millor dia per estrenar-se com a golejador blaugrana. En l'altre àrea Joan Garcia també resultava vital malgrat el gol darrer de Gordon que va provocar sotsobre. Dues de les novetats de l'estiu van resultar clau perquè el Barcelona s'estrenés en la Champions amb un triomf tan treballat com convincent.
En les proximitats de Saint James’ Park operen uns 170 pubs. Terreny adobat perquè els aficionats magpies escalfessin els seus colls des d'hores abans del partit. Es va notar. Vagi que sí que es va notar. En poques ocasions no es pot escoltar ni l'himne de la Champions com va ocórrer a l'estadi del Newcastle. El soroll, els càntics, les banderes, el colorit. Tot tenia tal calibre de sonoritat i espectacularitat que convertien a altres camps d'Anglaterra, com Old Trafford, Stamford Bridge o l'Etihad en poc menys que el Liceu. Sota aquella acústica bestial l'equip d'Howe va entrar en el partit a cops de tambor. Amb un futbol rupestre, anglès de tota la vida, el Newcastle va assetjar el Barça. Amb una pluja de centres, rascant en cada pressió i amb una enorme mobilitat el conjunt anglès va buscar enganxar de sortida. Si no va generar grans ocasions en aquella fase va ser per l'estoïcisme d'Araújo i la tranquil·litat de Joan Garcia, igual de tranquil que si estigués jugant una patxanga a la platja en comptes de debutant en la Champions.
Joan Garcia va resultar vital amb una parada descomunal amb 0-0 al marcador
Però Pedri i Fermín no apareixien, a Lewandowski li feien una camisa de força i Raphinha i Rashford estaven voluntariosos però imprecisos. L'anglès es rescabalaria amb escreix després.
Flick havia plantejat canvis de pes, malgrat l'exhibició davant el València. Va apostar per Araújo encara que Woltemade, la torre alemanya del rival, havia quedat a la banqueta, es va decantar per Lewandowsi en la seva primera titularitat de la campanya, va tornar l'onze a Raphinha i va recuperar De Jong. Perdia sortida de pilota sense Eric Garcia, però guanyava múscul, una virtut molt necessària davant possibles allaus aèries.
El Newcastle va retallar distàncies al final però l'equip de Flick va saber aguantar el tipus
Una allau de pilotes que es va aturar quan Pedri va començar a entrar en acció. El canari va domar les feres, va aconseguir que el Newcastle replegués files i va aconseguir que el públic es calmés un tant. Possessions llargues, pilota de banda a banda i a esperar el moment. Si no el va trobar el Barça fins al descans va ser perquè li va faltar imaginació i desbordament. Absent Lamine Yamal no hi havia driblatge i els atacs acabaven morint en un cos a cos amb els centurions del Newcastle o amb una cascada de xuts bloquejats. El Barça s'aproximava però els seus intents no arribaven si estimi a inquietar el porter Pope. Tampoc no patien els blaugrana (en aquesta ocasió vestits de color mànec) encara que van ser molt a prop de veure's per darrere al marcador. Si no es va avançar el Newcastle va ser per una parada d'un altre planeta de Joan Garcia. Quan el gol semblava inevitable va aparèixer el porter de Sallent per desviar una rematada a boca de canó de Barnes. Una intervenció sorprenent.
El Barça havia tingut bastant control, dins de la centrifugadora del partit, però li faltava inventiva i finor per plasmar-lo amb més perill i no només defensar-se amb l'esfèrica.
Calia exigir més l'atac barcelonista i aquest va respondre de la mà, o millor dit amb el cap de Rashford. L'anglès, en el seu primer gol com a barcelonista, es va elevar al cor de l'àrea i va estampar a la xarxa un centre mesurat de Koundé. Es posava en avantatge el Barcelona en la seva primera rematada entre pals i deixava tocat el Newcastle. El seu entrenador responia amb pressa i ordenava quatre canvis de cop, entre ells el de Woltemade.
Però no va tenir temps de reorganitzar-se perquè Rashford va controlar una pilota en la frontal i el va clavar a l'escaire amb una puntada que va tocar el travesser abans d'entrar. El partit caminava cap a la sentència.
Es lesionava Cubarsí i Ferran rellevava Lewandowski. Després seria el torn d'Om i d'Eric Garcia, que va acabar jugant de lateral esquerre. Els espais es multiplicaven i es tornaven llaminers per a homes com Raphinha, que vorejava el tercer. Hauria evitat algun patiment després del gol final de Gordon però el Barça va generar més ocasions i va aguantar el tipus. Treball ben feta
