Protegir la democràcia

Per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial l’extrema dreta lidera les enquestes d’opinió a Alemanya. També al Regne Unit. Un fantasma negre recorre Europa, i Espanya no n’és aliena. Sens dubte l’efecte Trump es fa notar. Agrada estar amb els guanyadors. I és clar que ara com ara l’autocràcia guanya. Podem fer dues coses. La primera és posar-se al costat del més fort i elegir el nostre model autocràtic. Si em deixen triar­, em decanto pel que va posar en pràctica Lee Kuan Yew a Singapur. Un despotisme il·lustrat i altament eficient. Deng Xiaoping s’hi va inspirar. A Pequín i Singapur pots passejar a qualsevol hora sense cap risc que et robin la cartera. Els carrers estan nets. A la nit els night clubs reverberen amb la música. Les prioritats dels joves són semblants a les dels nostres. La política en general no els fa ni fred ni calor.

Però el problema és que el camí cap a la dictadura és fàcil de traçar, mentre que el revers requereix conjun­cions molt particulars. A Espanya en sabem, d’això. Així que em permetran que, com va dir Churchill, reafirmi que la democràcia és el pitjor dels sistemes polítics... Si excloem tots els altres.

Hem de reflexionar sobre els corrents de fons que ens han portat fins aquí. Des de l’increment de la desigualtat fins als excessos de la cultura identitària, passant pel cansament davant la sobreregulació. Actuant la immigració com a factor d’excitació que els ultres prenen invariablement com a bandera.

Quan l’economia es desacceleri, les dretes extremes creixeran encara més. Per combatre aquesta deriva, és essencial posar fil a l’agulla amb mesures racionals que vagin a l’arrel del problema. Però, fins i tot assumint que es poguessin forjar consensos en aquesta qüestió, l’efecte trigaria un temps. Així que cal preparar-se perquè la ultradreta entri al govern o fins i tot el presideixi.

No em digueu derrotista. Sens dubte, cal fer el possible per evitar-ho. Però el més greu no és que arribi, sinó que una vegada al poder s’hi perpetuï, posant en pràctica la seva agenda antidemocràtica. Així com Europa requereix armament per defensar-se dels enemics exteriors, les nostres democràcies necessiten instruments per lluitar contra aquest enemic interior corrosiu.

El Brasil i els Estats Units ens ofereixen exemples d’institucions que han funcionat i d’altres que han fallat. Curiosament, la democràcia aparentment més feble ha sabut combatre els seus enemics. Dissabte passat es va anunciar una duríssima condemna a Bolsorano. És més, des del 2023 es trobava inhabilitat pel Tribunal Electoral per presentar-se a les eleccions. Al contrari, la democràcia que teníem com a referent d’estabilitat va ser incapaç de reaccionar davant un president que no va reconèixer la derrota i va incitar els seus seguidors a la insurrecció. Es pot argumentar que és millor deixar que l’electorat decideixi contra què recórrer als tribunals. Discrepo. Qui ha mostrat menyspreu per les regles de la democràcia i ha intentat subvertir-les s’ha d’excloure de participar en la contesa electoral. Un altre el pot substituir. Però segur que anirà amb compte perquè no l’inhabilitin també.

Lee también

Els mars de la Xina

Miquel Trias

Per això cal dotar la democràcia d’un conjunt de mesures que la protegeixin. Tenim al Codi Penal una sèrie de delictes contra la Constitució i l’ordre públic que cal revisitar amb urgència. Perquè alguns, com el de rebel·lió, han quedat desfasats i d’altres han estat eliminats per motius d’oportunitat política, com va passar amb el de sedició. El nostre legislador pensava en els pronun­ciaments militars que van marcar la vida política d’Espanya als segles XIX i XX. Però el trànsit cap a l’autocràcia al segle XXI és d’una altra naturalesa.

Cal condemnar els polítics que no reconeguin el resultat sortit de les urnes, els que incitin els seus partidaris a la insurrecció o els que no acatin les resolucions de les juntes electorals, el Tribunal Constitucional o els tribunals de justícia. Els procediments per perseguir aquests delictes han de ser ràpids, per evitar que els condemnats per això es puguin presentar a les següents eleccions. La inhabilitació i les condemnes econòmiques poden ser més dissuasives fins i tot que la presó. I no creen màrtirs ni santuaris on anar.