Rin del Nord-Westfàlia, amb 18 milions d’habitants, és la regió més poblada i una de les més riques d’ Alemanya. Els seus recursos minerals s’han cobejat en gairebé totes les guerres europees i tot i que les mines de carbó fa temps que s’han convertit en parcs temàtics, la seva potència econòmica és inalterable. Tant com el mapa polític, perquè des de la bulliciosa i esquerrana Colònia fins a la moderada i senyorial Düsseldorf, els dos grans partits alemanys, democristians (CDU) i socialdemòcrates (SPD), s’han repartit les victòries durant les últimes dècades. Però l’arribada a la festa d’Alternativa per a Alemanya (AfD) va convertir els comicis locals de fa una setmana en un termòmetre perfecte per prendre la temperatura a la ultradreta neonazi i calibrar les seves aspiracions d’accedir a la cancelleria alemanya.
Els d’Alice Weidel van sumar el 14,5% dels vots, lluny de la CDU i l’SPD, cosa que els deixa sense opcions de governar gràcies al cordó sanitari que la resta dels partits els aplica. Diuen que el sospir d’alleujament de l’inestable canceller Friedrich Merz encara ressona a la Porta de Brandenburg. Però les aparences enganyen. El més rellevant és que la dreta extrema va triplicar els suports en una zona que no li és especialment favorable i estén la seva força cap a l’ Oest una vegada consolidades les seves posicions a l’ ex Alemanya de l’Est.
La dreta extrema va triplicar els suports en una zona alemanya que no li és especialment favorable
Pendents de la segona volta en dues setmanes, els resultats de la regió demostren que l’AfD ha deixat de ser el partit de les regions empobrides i dels eterns emprenyats, per assentar-se també entre les classes mitjanes que veuen amenaçat el seu nivell de vida per les xacres de l’economia alemanya.
Ancorats en idees simples com la suposada invasió d’immigrants i la sagnia en el dèficit provocat per la guerra a Ucraïna, n’hi ha hagut prou per deixar de ser una anècdota o un moviment de protesta per captar vots en un espai que va des de l’electorat obrer fins als nostàlgics del nazisme.
Vuit dècades després Alemanya manté una càrrega de consciència notable sobre els terribles anys de la Segona Guerra Mundial, com demostra la reacció tèbia que van tenir davant els crims de guerra d’Israel a Gaza. També, gràcies a això, l’aïllament de l’AfD per part dels altres partits és gairebé total i, malgrat els bons resultats, no té accés al poder. Però com una pluja persistent, les seves idees xenòfobes van arrelant eleccions rere eleccions. No tenen pressa, perquè mentre dormim el monstre s’engreixa.
