Quan, el 1961, el president dels Estats Units, John F. Kennedy, va visitar oficialment el Regne Unit amb la seva esposa, Jacqueline, un diari de Londres la va anomenar “la reina d’ Amèrica” i fins i tot l’Evening Standard va escriure amb entusiasme que ella havia donat als americans el que sempre els havia fallat: majestat. Seixanta-quatre anys després, un altre president, Donald Trump, ho ha fet acompanyat per la seva esposa, Melania, però ningú no l’ha lloat com l’últim monarca.
Tot i això, el primer ministre, Keir Starmer, s’ha esforçat a adular-lo, amb la complicitat de la família reial britànica, que li ha obert les portes del castell de Windsor, on va entrar en un carruatge no menys reial per assistir a uns fastos militars, amb música i desfilades, sabedors que a Trump li agrada aquesta parafernàlia. De tota manera, ni les llagoteries ni les cerimònies han permès millorar els aranzels a l’acer o als automòbils com esperaven. És possible que per un moment Trump se sentís la Ventafocs, però es va comportar com la madrastra.
Donald i Melania Trump van entrar al palau de Windsor en un carruatge reial
L’única diferència entre una visita oficial i l’altra és que aleshores la gent va sortir massivament als carrers per aplaudir els Kennedy i aquesta vegada han tornat a fer-ho per manifestar-se en contra de Trump. The Guardian ha estat el diari que ha atacat més el visitant, a qui va qualificar del president dels EUA que ha fet més per avivar les flames de la polarització i de l’extrema dreta al món els últims anys.
Lee tambiénL’oracle de Brussel·les
L’escriptor britànic Gilbert Keith Chesterton va escriure que “la funció de la llagoteria és afalagar les persones per les qualitats que no tenen”. Això és el que Carles III i Starmer han fet, tot sabent que “aquell a qui li agrada que l’adulin és digne de l’adulador” (Shakespeare). No van entendre que Trump només aprecia qui tem, no qui l’adula, a qui en el fons menysprea. Només cal recordar que obsequiós que va estar amb Vladímir Putin a Alaska, a qui fins i tot li va arribar a dir –per error– que li donava la benvinguda en territori rus.
A Windsor, a Trump el va rebre un plugim que va mullar l’espessa herba palatina, en cap cas no va ser el resultat del baveig indissimulat i improductiu de les autoritats.