Rosine Macosso va morir de càncer l’octubre del 2020, amb 37 anys, a Tànger, envoltada dels seus cinc fills i de la seva mare, tres mesos abans que una sentència de l’ Audiència Nacional obrís lleument una finestra a la seva sol·licitud d’anar a Espanya per demanar l’asil. Massa tard. La Rosine, filla, germana i neboda d’opositors al règim del dictador congolès Denis Sassou-Nguesso va marxar del seu país el 2015 amb la idea d’aconseguir refugi per motius polítics a Europa. La docuficció Rosine. Morir esperant Europa mostra la història d’aquesta dona, extrapolable a la de tantes altres que es deixen la vida en inhumanes rutes migratòries.
Rosine és una iniciativa de Quepo, la productora barcelonina reconeguda recentment per l’ Acadèmia de Cinema Espanyol per la seva implicació en projectes de transformació social. La seva directora, Sonia Ros, va saber la situació de la Rosine i es va posar en marxa la maquinària per difondre el seu cas i reivindicar l’aplicació de l’article 38 de la llei d’ Asil 12/2009, que estableix la possibilitat de presentar sol·licituds de protecció internacional en ambaixades i consolats.
El film denuncia la no aplicació de l’article de la llei d’Asil que possibilita el trasllat a Espanya de refugiats
La Rosine va volar a Tànger el 2015 i un any després va tornar a la República del Congo a la recerca dels seus cinc fills per establir-se a França, on es va exiliar un dels seus germans, malgrat que després va optar per Espanya. Aviat es queden sense recursos i recorren a l’Arxi diòcesi de Tànger a la recerca d’aliments i roba. L’agost del 2018 presenten al consolat la petició de trasllat a Espanya per tramitar la protecció internacional, tal com preveu aquesta llei. En aquella època ja estava malalta i rebia ocasionalment quimioteràpia. El consolat no va respondre i per silenci administratiu va quedar denegada la sol·licitud. Al desembre presenten un contenciós administratiu davant l’ Audiència Nacional, explica l’advocada del cas, Elisabet Ureña. La resposta va arribar quan la Rosine ja havia mort. “ Considerem que vam guanyar, ja que és la primera sentència que reconeix l’article 38 i s’ha anat construint jurisprudència”, afegeix la lletrada. Fins aleshores cada vegada que es presentava un recurs per no acceptar el trasllat a Espanya de sol·licitants d’asil, en un país estranger, es rebutjava perquè s’al·legava que la llei d’ Asil no disposa d’un reglament que la desenvolupi, explica Ureña.
Amb Rosine , que ara es preveu presentar en diferents festivals, es vol alertar del “risc que se suprimeixi l’article 38, l’única via legal i segura per demanar l’asil des de fora d’ Espanya”. Aquest film és un pas més del projecte El Camí Impossible que, a través del cinema i la incidència política, denuncia la falta de vies legals i segures per migrar.
Ahir, el mateix dia que la pel·lícula veia la llum, Ureña anunciava que s’havia presentat al consolat de Tànger la sol·licitud de trasllat a Espanya dels fills de la Rosine, dos dels quals ja són majors d’edat, i de l’àvia. Si la demanda prospera, podrien demanar aquí la protecció internacional.
L’actriu i activista Becha Sita Kumbu encarna la Rosine i tots els fills expliquen davant de la càmera com ha estat la seva vida a Tànger després de la mort de la mare.
