No és la primera vegada que la Setmana reconeix amb el seu premi més important, el Trajectòria, a un escriptor bífid o ambidextre. El 2014 ja el va guanyar Carme Riera, que escriu simultàniament en català i castellà, amb un ordinador diferent per a cada una de les llengües. Andreu Martín també ha escrit a les dues llengües i s'autotradueix. En ocasions, el creador del detectiu Flanagan ha explicat que escriu indistintament en una llengua o una altra, segons el projecte i es tradueix al final del procés. Així va acabar descobrint que hi ha coses que escriu millor en català, per exemple tot el que té a veure amb el monòleg interior dels personatges i la seva interioritat, i coses que escriu millor en castellà, com l'acció o el moviment. Martín, que ha estat hiperprolífic en molts gèneres inclòs el còmic, li dona a aquesta dualitat un sentit gairebé psicoanalític: la seva mare era catalana i el seu pare de Zamora.
Antonina Canyelles
CEDEIX EL SEIENT A LA DONA BALA O ATÉN-TE A LES CONSEQÜÈNCIES
Un dels recitals més esperats de la Setmana arribarà dimarts vinent dia 23 de la mà d'una de les poetes vives més singulars que escriuen en llengua catalana. Antonina Canyelles (Palma, 1942) té 83 anys i s'ha cansat que la qualifiquin de “poeta punk”, una etiqueta que l'ha acompanyat en tota la seva trajectòria. A ella això de punk li sona antic, als anys 70, i com es considera una poeta moderna prefereix que l'anomenen dona bala. Així es titula el seu recital, La dona bala de la poesia. El 1979 va guanyar el premi Marià Aguiló però ningú no va voler publicar el seu poemari, així que ho va fer ella mateixa. El va titular Quadern de conseqüències. Després va passar 25 anys sense publicar i amb el canvi de mil·lenni va agafar embranzida i ha anat llançant volums amb el seu editorial, Lapislàtzuli, que li va publicar una antologia el 2011 titulada Putes i consentits i acaba d'editar també el seu últim llibre, Xampú Xampany. En un homenatge que li va fer la Institució de les Lletres Catalanes pels seus 80 anys, Biel Mesquida va dir d'ella que tenen en comú ser “ambiciosos, complexos, psicòpates i fills de cosins”. En un dels seus últims poemes escriu: “Jove que no em cedeixes el seient a l'autobús, em cag en els teus màsters”.
Aurora Bertrana
DE LA POLINÈSIA AL RAVAL AMB AURORA BERTRANA
Seria fascinant, encara que llarg i molt car, fer un autèntic recorregut per tots els escenaris de la vida d'Aurora Bertrana. Començaria a Girona, on aquesta autora, cronista i música de jazz va néixer el 1892, passaria per Ginebra i continuaria després per la Polinèsia francesa, on va viure tres anys amb el seu marit suís, arribaria fins a Oceania (d'allà va treure la inspiració per al seu primer llibre de crònica, Paradisos oceànics) passant per la Martinica, Guadalupe i Panamà. També caldria anar necessàriament al Marroc, on va viatjar a mitjans dels anys 30 per investigar les dones musulmanes, unes cròniques que va recollir a Marroc sensual i fanàtic (1936). En lloc de tot això, es pot fer un itinerari una mica més compacte avui a Barcelona, dura unes dues hores i surt del Museu d'Història de Barcelona. El guia Maria Nunes, filòloga i especialista en rutes literàries de Barcelona –les té també dedicades a Espriu, Montserrat Roig, Sagarra i d'altres–. Encara que no sigui la Polinèsia, la Barcelona d'Aurora Bertrana també té substància. Va arribar a la ciutat com a estudiant de música, acollida a casa de la seva mentora, Carmen Karr, i la va conèixer a fons, perquè tocava el violonchelo en locals del Barri Xino i va ser una d'assídua de la Biblioteca per a dones que va fundar Francesca Bonnemaison.
PARLAR DE LLIBRES ÉS LLEGIR DUES VEGADES
La frontera entre el que és podcast i el que és ràdio no resulta tan fàcil de delimitar, però la bona notícia és que cada vegada hi ha nous i més diversos espais d'àudio que celebren la literatura en català, i no només les novetats. Clàudia Rius acaba d'estrenar La contracoberta, “el podcast de literatura catalana que no sabies que volies escoltar”, Andrea Genovart i Marc Cerrudo van desembarassant La pila en el seu nou programa setmanal de llibres en iCat, i en l'espai Llegir Uriol Gilibets i Eduard Gener aporten irreverència des de Solsona. La Setmana també va promoure l'any passat el seu propi videopodcast, Trames, que torna aquest any amb vuit capítols, cada un dirigit per un presentador diferent: Xavier Grasset, Pep Antoni Roig, Carlota Gurt, Andrea Gumes, Bernat Reher, Eugènia Güell, Sara Loscos i Mònica Terribas. El bo és que els vuit programes, amb eixos temàtics tan sucosos com les “noves masculinitats” (d'això s'encarregaran Albert Pijuan, Ernic Pardo i Arià Paco, davant una Gurt que s'intueix guerrera) que donen per a això que la gent del podcast crida “continguts evergreen”. És a dir quedaran allà gravats, a la plataforma 3Cat i a Spotify, i es podran continuar escoltant quan passi la Setmana, perquè no perden vigència.